Hi havia una vegada el poble de Berguedà, un Home molt vell, que tenia una malaltia terrible. Els doctors no podien ajudar-li de ninguna de les maneres, perquè no trobaven cap cura per aquesta malaltia. Però després de moltes investigacions van trobar una cura extremadament perillosa, la qual consistia en passar-li la malaltia a un altre persona. Tots els familiars estaven molt indecisos perquè no volien que morís, però tampoc volien morir ells. Fins que la filla petita d`aquell Home es va entregar i es va infectar, mentre que el seu pare es va desinfectar. Finalment, la nena petita va morir i va ser recordada com la salvadora del seu pare, la tots els seus familiars i de molts habitants del poble.

Pseudònim: Aquiles

Què poc ens imaginàvem l’any passat que aquesta Pasqua seria la millor de la nostra vida! Per a mi és la millor perquè veig com molta gent treballa hores i hores, com els sanitaris i els vull felicitar de bon cor. També vull felicitar aquelles persones que ho han fet possible com la gent que ha donat mascaretes, material etc… Gràcies al covid-19 hem aconseguit que la gent pensi molt més en els demés i pregar per ells. Aquesta Pasqua serà especial perquè no només estarem a casa sinó que també estarem amb Déu vivint la Setmana Santa. Si demaneu qualsevol cosa a Déu ell us ajudarà i estic segur que ens ajudarà a lluitar i a seguir endavant. Recordeu: aquesta Pasqua serà la millor. I quan s´acabi tot ho celebrarem perquè el coronavirus ens ha unit més.

Pseudònim: Lote200

Aquesta es la historia d’un noi que es deia Tobias però tothom li deia Toby era un noi de 11 anys amb una malaltia mental vivia amb la seva mare a un poble on tothom li tenia estima, era molt bona persona feia que els demés no passessin gana, set i es procurava de que tothom rebés sempre l’amor que es mereixia de tothom, però un estrany dia un nou policia va arribar a comissaria i en un mal entès li va arrestar perquè en Toby estava regalant tots els seus regles de nadal i el policia el va mal interpretar i el va portar a comissaria.

Quan els altres policies es van adonar de que el noi nou policia en Miquel havia tancat en Toby van anar corrents a treure-ho d’allà. Just quan els agents el acompanyaven a casa els van trocar dient-los que la mare d’en Toby li havien detectat un càncer. En Toby es va enfadar molt i quan va arribar a veure a la seva mare ella li va dir que tot s’arreglaria si ell tenia fe i resava per ella, li va dir “Si tens fe no hi ha problema que no puguis arreglar”. I sí, finalment la mare es va curar del càncer, i li va dir a tothom que s’avia curat gracies a les pregaries del seu fill, l’heroi Tobias.

Pseudònim: Luispa

A mi em semblava un dia normal. Despertar-se a les set del matí, anar en ferrocarril al col·legi, tot normal. Rebuda, dues classes, descans, dues classes, dinar, dues classes. Tot era sempre així. No dic que no m’agradi anar a l’escola, però em cansava que tot fos sempre igual. Després de menjar, jugar al futbol amb els meus amics. Això no em cansava pas. I, si era dimecres o divendres, entrenament de futbol, que significa una tarda de diversió des que sortia del col·legi. Aquell dia en concret era divendres, per tant tindria berenar al club on vaig a fer futbol, un berenar sucós. A més a més, el divendres es l’únic dia de la setmana que no faig deures. Ara, però, m’adono lo especial que era, i només puc somiar que ho faré quan acabi aquest confinament.

Pseudònim: BP1

Aquesta història està succeint a moltíssimes famílies de Catalunya, però avui explicarem la del noi aburrit.

Aquest era un noi molt alegre, sempre jugava amb els seus amics, fins que va 

arribar el virus i ens vam tenir que confinar, a la seva casa tenia jocs de taula, una tele, videojocs… Però com a tots ens passa, es va aburrir, ell sempre deia que volia que tanquessin els col·legis, i ara que estaven tancats, no estava content, el contrari, estava trist. Amb el seu pare, va inventar un joc, un campeonat de carreres de caniques, no hi havia normes, es podia utilitzar tot el que tinguessis a mà per fer el circuit.

Amb aquest joc s’ho va passar més bé al confinament.

Pseudònim: Itnas

En un planeta molt llunyà, més enllà de la nostra galàxia, hi viuen uns éssers molt petits en una colònia prop d’uns turons. Un d’aquests petits éssers anomenat SHÁ inquiet i curiós, amb la necessitat de descobrir noves cultures va marxar terra enllà, a l’alba dels seus dos sols valent i encoratjat. Després de dies i dies llargs i interminables, sol i abatut va trobar un gran bosc dens i fosc, que no el deixava veure el cel. Atemorit i paralitzat va escoltar un soroll molt fort al seu davant. Va sorgir de la vegetació un ésser grandiós, amb molta llum, calor, agradable a la vista i a la oïda que el va calmar. Li va donar la mà per ajudar-lo a pujar a les seves espatlles i veure per damunt del bosc, la llum, els sols i la vida que li esperava a partir d’aquest moment. Hem d’alçar la vista per damunt del bosc per veure la llum i una nova vida, sempre amb esperança i coratge.

Pesudònim: H El Grande

La història comença, un nen, Lluc. Els seus pares no tenien diners i ell sempre deia que un dia seria astronauta i que la seva pobresa duraria poc. Durant 10 anys la seva família treball dur, reunien diners per pagar la universitat. Aquell nen ,ara adult, va tenir l’oportunitat de ser Astronauta, va aprofitar cada any que la família li va donar suport amb menjar i amor. Lluc va treballar dur i va poder comprar a la seva família una casa en New York, un somni familiar aconseguit. Aquest mateix dia, el President dels Estats Units li va dir que, en una setmana, viatjaria a Mart. La Família es va alegrar i es va preocupar igualment, era perillós. Amb agraït, “l’Astronauta” els va prometre tornar fora de perill i feliç. Així va ser, aquest noi va anar a Mart, va tornar i es va trobar amb la família.

Pseudònim: NACHO