EL NOSTRE VIATGE

La vida. Què és la vida? Quan li pregunto a la gent estan segurs de que saben la resposta, però jo encara no la tinc. Diuen que és justa i és bona, però mai acabo d’entendre la definició.

Vivim en una esfera anomenada Terra  dins d’un viatge anomenat vida. Ens trobem en un món on aquest viatge és injust per alguns: injust per aquells que viuen lluitant. Injust pels nens que no volen créixer. Injust pels colpejats per la vida, aquesta vida que tots diuen que és tant justa. Injusta pels somiadors, pels artistes, pels poetes, pels que riuen, pels que ploren, pels que lluiten, PER TOTS NOSALTRES.  Ara que ho penso bé, he entès el que és la vida: la vida és un viatge, i com tots els viatges, en algun moment s’acaba. És injusta, però és bona. He de recordar que la vida injusta que ens entrebanca i ens tira al terra mil vegades és la mateixa vida que ens dóna amics, família, amor. I d’això es tracta: d’aprofitar la vida fins que s’acabi el nostre viatge.

Pseudònim: Peregrine

 

 

RUTINA

Vull que arribi l’estiu! Deixar ja l’escola i ser lliure, lliure d’exàmens de deures, de treballs…lliure d’obligacions! Despertar-me cada dia a la hora que em doni la gana, esmorzar, baixar a la piscina….disfrutar amb les amigues, anar de viatge, descobrir el món, viure la vida. Aquella olor d’estiu, aquella olor de felicitat. Anar a la platja, a la muntanya, a qualsevol lloc, aprofitar el dia. Aprofitar cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, aprofitar l’estiu…aprofitar aquell moment de l’any, aquell moment únic. Juny, juliol, agost…aquells mesos de llibertat, felicitat, aquells mesos de donar-ho tot i gaudir al màxim. sentir el soroll de l’aigua de la platja o dels ocells de la muntanya, jugar a volei o simplement no fer res durant el dia …sona l’alarma, dilluns a primera hora, social s .Vull que arribi l’estiu!

Pseudònim: hapiness