CON LA MANO EN EL BOLSILLO

Con la mano en el bolsillo
la palabra entre la boca
un pitillo que le cuelga
un ayer que no se olvida
es un hombre siendo niño
por tanto daño pasado
con el tiempo le han curtido
sin futuro ni pasado
un recuerdo le acompaña
de un amor que se le fue
una mochila a la espalda
que fue nueva, alguna vez

Pseudònim: El poeta triste

CHASCO

Entraste en la casa cerrando la puerta
miraste mi cuerpo con plena pasión
mi boca entreabierta te estaba llamando
mi cuerpo muy rígido en plena tensión

Tu boca se inclinó acariciando mis senos
tu cuerpo era un volcán en plena erupción
llegaba aquel momento de intensa emoción
que oía los fuertes latidos de tu corazón

Entonces sin pensarlo me vestí tranquilamente
tu extrañado me mirabas sin saber que hacer
yo te dije cariño lo que estás necesitando
es una ducha fría y buscarte otra mujer

Pseudònim: El poeta triste

Un somni inesperat

quan em vaig despertar, em trobava una mica més llunyà de la meva casa. Por fi es feia de dia, i vaig veure un senyor gran amb avarques, unes ulleres de sol i amb roba de màniga curta. I li vaig preguntar, -què no té fred? i em va dir, -Perquè hauria de tenir fred ?, perquè és hivern, no? i em miro amb cara de incorrecta. Me preguntar -¿On vius? i li va respondre, -a Espanya, bé, Barcelona i em va dir que era impossible, que això era Austràlia. Quan em vaig acomiadar, vaig estar recorrent la platja quan em vaig topar amb animals que no havia vist en la meva vida i vaig aprendre molt d’ells, però coneixia altres animals com: el cangur, coala, etc …

Tot d’una vaig sentir una veu, era la veu de la meva mare !!!. I per fi estava en la meva habitació. Era un somni.

Pseudònim: Nasi


Com si el temps no hagués passat

El sol marxa, un dia més. Es pon darrere l’horitzó del mar, on es reflexen taronjes, roses i vermells els seus raigs. Imagino que ets al meu costat, de peu sobre la sorra, agafant-me la mà. Que em mires amb aquells ulls mel, fent-me sentir de nou que sóc l’única persona del planeta. La brisa et despentina els cabells, i a cau d’orella em dius que aquest moment és etern. Prefereixo imaginar-te a acceptar que ja no hi ets, i que no tornaràs mai. Em faria massa mal. Sé que vas marxar sol perquè vas voler. Sé que necessitaves fugir de tot allò que t’havia fet tant mal. Aquell últim “t’estimo” se’m ha quedat clavat al cor per sempre, encara que no sé si ho deies de veritat, o ho deies per fer més suau la teva marxa.
Tot i axí, les ones del mar seguiran sent el nostre refugi, un indret on el temps mai haurà passat. 

Pseudònim: Katmandú


EL MISTERI DE LES LLAMINADURES

El divendres vaig anar a berenar a casa de la Lilly i el seu marit, Hans, perquè era l’aniversari de Lilly. En Hans i jo li vam fer una carta de felicitació, però no va sortir bé perquè a Hans li tremolava la mà. Com es va fer tard, em van convidar a sopar. De tornada a casa vaig veure a uns nens menjant llaminadures al carrer.

Al dia següent vaig tornar a la seva casa. Quan vaig arribar, la Lilly estava plorant perquè havien raptat al seu gat i havien deixat una nota que deia: Ho sento!. La nota estava escrita amb mala cal·ligrafia i tenia restes de llaminadures. Em vaig recordar dels nois que havia vist amb les llaminadures, però em va venir al cap que el Hans tenia mala cal·ligrafia perquè li tremolava la mà. Li vaig agafar la mà i la tenia plena de pels de gat i sucre. Ell era el culpable! 

Pseudònim: Coiot

UN BESO PUSE

Un beso puse en tu boca

en una tarde cualquiera

y mejor que no lo hiciera

triste y tierna ventolera

 Hoy navego en dos corrientes

entre tu agua y la mía

yo te quiero, no me quieres

te olvidaste de aquel día

 Navegando entre dos frentes

voy capeando mis males

aunque siempre estás presente

de mi alma ya estás fuera

Pseudònim: El poeta triste

ENTRE CUATRO PAREDES

Alejado de mis hijos en aquel rincón oscuro veo las horas pasar, miedo, incertidumbre, terror, angustia, que me deparará el mañana, podré volver a mis hijos o me llevaran sin más por culpa de este terrible virus.

Es triste, muy triste no saber, una enfermera se me acerca, con una sonrisa agradable me dice, mañana le darán el alta, está curado.

Un no sé qué me sube a la garganta, consigo articular unas palabras, gracias, gracias. A la mañana siguiente al salir por la puerta del hospital veo a mis hijos que me esperan, intento correr hacia ellos pero aún estoy muy débil, nos abrazamos, reímos, lloramos, la alegría es inenarrable, estoy salvado.

Per cuantos y cuantos quedaron en el camino, que no tuvieron tanta suerte como yo. 

Pseudònim: El poeta triste

Momentos inolvidables

Somos un instante en este lugar. Una simple milésima de segundo transcurre hasta acabar la vida. Algunos le llaman existencia, otros sencillamente le llaman momento. Desde que te conocí, ese instante lo recuerdo como una noche estrellada, perdidos en la arena de la playa bajo la luz de la luna. Me dejo llevar y dejo mi mente en tus labios, sueño en un nosotros, en otro nuevo principio. El viento se lleva mis pensamientos y la arena se levanta con el viento. Desvanece ese recuerdo y mis lagrimas se dejan llevar hasta caer al mar. Esa noche entendí que mi estrella se había apagado para siempre.

Pseudònim: Moonlight

Sense principi ni final

Tornarem a veure’ns i aquest cop no serà en aquest univers. Viatjarem pel cel fins a trobar un gratacel que pugui sostenir el nostre futur incert i quan ens cansem, seurem a veure el temps passar, en un món on només tu i jo tinguem el control del nostre amor.

Pseudònim: Nunufellow

AL CABALLERO

Muy gentiles caballeros

vuestro tiempo se ha gastado

vuestros penachos y espuelas

que tristes se me han quedado


Y he de presentar querella

por el mal, tan bien presente

mis gentiles caballeros

que pronto os han olvidado


Ahora corren tiempos otros

con los nuevos aranceles

que te enseñan su plumero

cuando al pobre lo despeinan

Pseudònim: El poeta triste