ARA SANT CUGAT

Migrar.
Viure a Sant Cugat és un regal que m’ha fet la vida.
Migrar. No oblidar d’on venim. Però alhora adonar-nos que a tot arreu hi ha història, cultura i persones que val la pena conèixer.
Animar-se a provar sense prejudicis tot el que és possible.
Aprendre català sense por d’equivocar-se.
Migrar.
Tornar a mirar el món amb els ulls d’un nen. Tot és nou per a ells.
Tot és nou també per a mi.
Ara, gràcies, Sant Cugat.

ARBRE

Encara no

Encara no tinc paraules. Potser en algún lloc amagades a la meva lengua, les paraules que encara no se estan dormint.
Cal treure les paraules que vaig aprenent porque em fan pesigolles a la boca.
Son paraules inquietes anb ganes de coneixer el mon.
Anomenar, organitzar l’experiencia, donar un sentir concret i tancat al present i mentrestant la vida volent manifestar-se tota salvatge.

Mechi

La Vida a Sant Cugat

Sant Cugat, terra de tranquil·litat i qualitat de vida

Poble de molta  cultura i educació

De poder econòmic i de força  A Catalunya

Sense oblidar els seus avis que ens van portar fins aquí.


On, a la tardor, els arbres omplen els camins de fulles

I  a la primavera les flors ocupen tots els llocs

A l’estiu hi ha una Plaça Octavià plena d’ alegria

Amb un Monestir que ens porta aromes del passat


Una gran Ciutat amb una sensació de petitesa

El Pi d’en Xandri que carrega  la història   a Collserola

Exemple de resistència i lluita ambiental

A prop d`una Torre Negra envoltada de nens amb las seves bicicletes


Un poble amb una seguretat sense comparació

De portes obertes i que rp bé  a tothom

amb parcs per totes les direccions

De barris vells i nous, en un contrast encantador


Tot… A un pas de Barcelona

Edu

“Anhel”

Vaig tornar de Teheran a Barcelona. Vaig portar una cosa preciosa per casa meva.
Des de llavors cada vegada que surto al carrer, em passa alguna cosa nova.

Em converteixo en una nena i sento que no hi ha guerra al món.
Em transformo en un altre gènere i sento que no hi ha cap desigualtat.
Em faig gran i sento que la vida és eterna.
De vegades soc una gata persa i em sento estimada.
Per moments soc aigua abundant i no hi ha sequera.
Ara mateix soc una dona part del moviment de Dona, Vida, Llibertat.
Finalment soc una flor de nit i en mi hi ha anhel de vida.

Serà possible que aquesta catifa iraniana sigui màgica?

Mana

En memòria de la Gaby

Somriure etern, ulls de foc encès. L’ànima valenta, un cor immens. Mare de dues, lluitadora incessant. Inspiració que en nosaltres creix.

El càncer cruel no et va aturar. A les classes venies, la força al cap. L’amor per la vida et feia brillar, deixant una empremta en cada pas.

Ara ets àngel, serena i en pau, però el teu record sempre viurà. Gaby, el teu exemple ens guia avui, ensenyant-nos que la vida és lluitar.

La libèl·lula atrafagada

Repressió a la Llibertat de Premsa

Recentment, les autoritats russes han aprovat una llei que prohibeix tota publicitat en publicacions catalogades com a “agents estrangers”, afectant polítics, activistes i mitjans anti-Kremlin. A causa d’això, molts periodistes es veuran impedits de generar els ingressos necessaris per mantenir els seus canals oberts, i es veuran obligats a tancar-los. Alguns d’aquests periodistes sempre han ofert una visió imparcial dels fets, i ara la seva absència em deixa amb una gran sensació de tristesa, frustació i desesperació per què son les meves úniques fonts de notícies.
És important reconèixer i valorar l’accés als mitjans de comunicació que ens ofereixen una imatge realista del món. En aquests moments, més que mai, necessitem tenir accés a informació verídica per poder prendre decisions informades sobre el nostre futur.

Marush