| Vaig tornar de Teheran a Barcelona. Vaig portar una cosa preciosa per casa meva. Des de llavors cada vegada que surto al carrer, em passa alguna cosa nova. Em converteixo en una nena i sento que no hi ha guerra al món. Em transformo en un altre gènere i sento que no hi ha cap desigualtat. Em faig gran i sento que la vida és eterna. De vegades soc una gata persa i em sento estimada. Per moments soc aigua abundant i no hi ha sequera. Ara mateix soc una dona part del moviment de Dona, Vida, Llibertat. Finalment soc una flor de nit i en mi hi ha anhel de vida. Serà possible que aquesta catifa iraniana sigui màgica? Mana |