EL MISTERI DE LES LLAMINADURES

El divendres vaig anar a berenar a casa de la Lilly i el seu marit, Hans, perquè era l’aniversari de Lilly. En Hans i jo li vam fer una carta de felicitació, però no va sortir bé perquè a Hans li tremolava la mà. Com es va fer tard, em van convidar a sopar. De tornada a casa vaig veure a uns nens menjant llaminadures al carrer.

Al dia següent vaig tornar a la seva casa. Quan vaig arribar, la Lilly estava plorant perquè havien raptat al seu gat i havien deixat una nota que deia: Ho sento!. La nota estava escrita amb mala cal·ligrafia i tenia restes de llaminadures. Em vaig recordar dels nois que havia vist amb les llaminadures, però em va venir al cap que el Hans tenia mala cal·ligrafia perquè li tremolava la mà. Li vaig agafar la mà i la tenia plena de pels de gat i sucre. Ell era el culpable! 

Pseudònim: Coiot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *