A mi em semblava un dia normal. Despertar-se a les set del matí, anar en ferrocarril al col·legi, tot normal. Rebuda, dues classes, descans, dues classes, dinar, dues classes. Tot era sempre així. No dic que no m’agradi anar a l’escola, però em cansava que tot fos sempre igual. Després de menjar, jugar al futbol amb els meus amics. Això no em cansava pas. I, si era dimecres o divendres, entrenament de futbol, que significa una tarda de diversió des que sortia del col·legi. Aquell dia en concret era divendres, per tant tindria berenar al club on vaig a fer futbol, un berenar sucós. A més a més, el divendres es l’únic dia de la setmana que no faig deures. Ara, però, m’adono lo especial que era, i només puc somiar que ho faré quan acabi aquest confinament.
Pseudònim: BP1