Un noi intel·ligent, que es deia Joan, estava tranquil·lament a l’escola quan, el director de l’escola, va cridar pels altaveus el seu millor amic, el Manel. Aquest va anar corrent al despatx del director, i va tornar molt trist. Li va dir al Joan ràpidament que estava expulsat, per, suposadament, haber robat exàmens al director, i que aquesta tarda estava castigat a l’escola fins les sis de la tarda. En Joan el va esperar asegut al pati. Aleshores, com que estava asegut al costat de la finestra que donava al despatx del director, va sentir un soroll a dins del despatx i va mirar-hi a dins. El que va veure li va asombrar, perquè estava el seu professor revisant els calaixos.  Ràpidament va anar-se’n aveure el director, que era amb el Manel i va explicar-ho tot, per salvar en Manel del seu càstig, que era injust.

Pseudònim: Ànec

Viladrau és un poble petit i acollidor. La gent és simpàtica i amb un caràcter molt peculiar. Viladrau també és conegut com el poble de les bruixes i vandolers.

La història més famosa es la del vandoler Serrallonga, Joan Sala. El seu pare morí als 6 anys després que ell neixés. Era un vandoler amb un pensament diferent als altres, robava els diners als rics i després ho donava als pobres. Era ràpid com el vent , fort com un roure , i la seva mirada et deixava de pedra. Al vandoler li agradava portar un trabuc i envainar un punyal.

A Viladrau com aquesta història hi ha moltes més, com també de les fades,les fonts màgiques , els homes llop…

Visita Viladrau i aprendràs coses que no et pots imaginar

Pseudocodi- jasa

Una vegada una guineu i un lleó van coincidir caçant esquirols. El lleó, com era molt fort i tenia molta experiència, va caçar cinc esquirols i la guineu, inexperta, només va caçar una peça. Però els animals del bosc li van felicitar perquè era el seu primer dia de caça!.

El lleó, en el seu primer dia, no va aconseguir caçar ninguna peça i va agafar enveja a la honesta guineu, per això, va decidir quitar-li la peça a la guineu per la nit.

Quan va arribar el moment ,va anar a la casa de la guineu però la guineu, va veure al lleó, quan es desposava a agafar la peça. La guineu va donar la alarma i tot el poble va anar a agafar a la bèstia envejosa i d’acord amb les lleis del poble, li van condemnar a la presó i es va quedar sense les seves apetitoses peces.

Ensenyament: no siguis envejós i orgullós o acabaràs a la presó!

Pseudònim: Incalectr

En tornar d´un llarg viatje, em vaig trobar amb una desagradable sorpresa: un forat se m´havia instal·lat a casa

Estava al meu despatx. Al principi tampoc no em va resultar incòmode: era agost i d´aquell forat sortia una agradable brisa que refrescava l’ambient. Tot i així, el forat es va revelar i amb una força magnètica agafava cada vegada amb més força tots els objectes.

Pseudònim: RCDE

La porta de vidre es tancà darrera en Walter mentre entrava en un sala blanca i lluminosa. Estava molt estranyat; davant seu es trobava un home alt i d’aspecte fred que mai havia vist. “Saps per què estàs aquí, Walter?” li va preguntar l’home. “No” contestà el noi. “Vull parlar del teu anàlisis cerebral” digué l’home. Això va sorprendre molt al Walter. Era un examen que l’estat feia als catorze anys i mai hi havia cap problema. “De vegades Walter, quan fem aquest examen, detectem certes anomalies en el cervell d’alguns nens i nenes. En el teu cas, les anomalies encara no han manifestat el seu comportament, però quan siguis gran et podrien portar a pensar d’una forma perillosa per al nostre govern. En aquests casos em de prendre mesures”. Quan l’home va acabar de parlar al Walter li va arribar un fort olor a roses que el va adormir-se a l’instant.

Pseudònim: turfet

Un dia la flor va néixer en ple jardí .La flor va mirar al voltant seu. Veia que tot era molt bonic.

En el cel blau i havia nuvols de un color blanc pur com el cotó. La gespa del color verd com la maragda   s’engrunsava  amb el vent del matí. El sol d’un color taronga amb tocs de groc es

Semblava  a una llimona del llimoner , llesta per caure. Va mirar cap el llac del darrere seu,

cristal.lí com la veritat , amb peixos de tota mena ,com un de un color vermell com una poma,

altre de un color platejat i brillant com un mirall, altre d’un color com l’or molt bonic i enlluernadora … Va mirar al bosc amb arbres de colrs verds clars i foscs , arbres mes alts i baixos, alguns amb bolets al seu peu i d’altres amb flors o matolls de colors vius…

Va pensarque la vida era preciosa, però va apareixer un noi i la va arrencar del sol i si la va donar a la seva mare.La flor es va posar contenta al saber que era útil per fer felicitat.

Pseudònim: Miquel Bifrost