En Pau com cada dimarts tenia que anar al lavabo a pendre el medicament. Pero aquell dimarts va ser diferent. Al arribar a clase, no hi trobà a ningú. Desesperat, corrents per tot el colegi com un boig, va trovar una nota en la taula del director.- Et podem veure-. I seguía escribint . -No ens veus ?- . En pau enbogit i, amb una cara com si estigues endemoniat, anar al lavabo, va agafar el medicament i es va adonar que era un medicament de violadors. En aquell moment es va desmallar i no va tornar a despertar-se mai més.