Com una poma podrida

Mentre el Max observa tota la ciutat des de la finestra de la seva habitació, la ràbia torna a aparèixer. Els gratacels  de vidre i de formes abstractes formen una estampa impactant, però només és una mentida. Una més. La vida a la ciutat no és més que  una lluita, una guerra on tothom participa però de la que ningú parla. La única preocupació dels habitants és que tot sembli  perfecte. Tothom és feliç, tothom és simpàtic, tothom porta una vida ideal. Però la realitat és ben diferent. Són persones buides per dintre, desesperades per aconseguir la validació dels altres i que fan el que sigui per aconseguir més popularitat. I el pitjor no és això. Si algú no entra dintre d’aquesta roda, està acabat. Persones malaltes o grans que no és consideren dignes de rebre atenció i que són totalment rebutjades. Però aquesta nit, tot canviarà.  

Pseudònim: leflif

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *