Xic-xac tu ja t’has encoratjat.

Xic-xac cuidadet jo t’he avisat.

Xic-xac el soroll has encarat.

Xic-xac a la foscor tu t’has llençat.

Xic-xac i aquí sencer jo t’he menjat.

Pseudònim: Noor Karim

Sempre es burlaven d’ella pels peus enormes que tenia. A ella se li anaven inflant els ovaris de tanta sorna, fins que al final, tipa, els va trepitjar.

Pseudònim: Nausica de Mar

Tenia la nàpia més gran de la història. Res a envejar a la benvolguda Rossy.

Tot i les titàniques dimensions no era massa eficaç ensumant guisats o perfums elaborats. On sí que brillava era en la flaira d’emocions. Un dels seus passatemps preferits era assistir a funerals de persones desconegudes, eren sorprenents els misteris que s’amagaven darrera les aparences.

Col·laborava sovint amb les forces de seguretat. Anava amb molta cura d’amagar el seu do, disfressant-lo d’intel·ligència deductiva, doncs tenia por que el tractessin com un mico de circ si el descobrien.

El pobre no s’havia adonat que feia temps que el seguia una noia d’enormes pampes.

Pseudònim: Rusca Lleda

Cada matí em desperto amb una sensació de vertigen i angoixa. Espero uns minuts ordenant les meves idees… les repasso, les compto i, gràcies a Déu, no hi falta cap .-Sospir momentàniament alleujat i apretó a córrer per arribar al bany i donar-me una dutxa ràpida. És el pitjor moment del dia perquè em trec la meva gorra de dormir i el meu cap queda nu i exposat. L’aigua llisca pel meu cabell mentre jo m’aterroritzo per segons. En tres minuts estic llest, obro l’armari i em vesteixo ràpidament sense, realment, ser conscient dels meus actes. . Els meus ulls lliben per les prestatgeries i escullo el gris fosc d’ales curtes. El meu cor alleuja el meu batec a poc a poc, les meves mans deixen de tremolar. Ja estic protegit.

Necessito els barrets inevitablement, perquè quan penso molt es barregen i s’acumulen les idees dins el cap, es desbordan i cauen. Necessito barrets perquè els contenen i eviten que es perdin.

Pseudònim: Tara salas

Recordo el soroll sec i metàl·lic. El teu xiscle i l’intent de frenada davant la tragèdia. Uns segons abans somrèiem despreocupadament. Tot es reduí a fatídics brams i mirades esgarrifoses. El moviment dels cossos lluitant contra l’imminent impacte. De sobte, el món s’aturà durant un curt i profund instant.

Les veus dels que observaven desde fora atemorits em despartaren. Veia el teu cos immòbil inclinat cap endavant. La teva cara pàl·lida, els ulls mirant-me dolorosament, la boca entreoberta i el teu braç reposant damunt les meves cuixes.

Desorientada vaig acaronar el teu rostre fred. Les llàgrimes m’ofegaven i un dolor extrem impedia acostar-me per abraçar-te. Jèiem juntes per darrer cop. 

Pseudònim: Puntí

Havia plogut la nit anterior i la claveguera anava plena. L’aigua baixava amb força i en Johann veia  les rates passar pel seu davant, arrossegades per la corrent. Eren enormes, més grans que ell, però no li feien por, ja  s’hi havia acostumat, a elles i  als seus ulls vermells, que brillaven en la foscor . El soroll de l’aigua era ensordidor, però en Johann no sentia res, pensava només en com sortir d’allà. Portava massa temps entre aquelles parets humides i fangoses. Entre les reixes, molt pel damunt del seu cap, es filtrava la llum blanca i neta d’una lluna plena, la nit era clara i el cel immens. De sobte, balancejant-se en l’aigua,  un objecte blanc imprès amb lletres negres. Era un petit vaixell de paper, fet a la seva mida, sòlid i esperançador.  Va agafar la seva maleta de pell, i  va saltar, aterrant fermament dempeus en la proa, a babord.

Pseudònim: MOD

Silenci. Salt al buit. Milers de paracaigudes col·lapsen el cel. Però malgrat tot, silenci. Moviments descompensats, que dibuixen una coreografia no assajada. Cadascun té l’objectiu d’arribar a terra, i un cop hi arriben, esclaten. No criden. Es fonen entre ells en un mar uniforme. Tots vestits iguals, no els diferencio, però cadascú té la seva personalitat, les seves peculiaritats. No tenen presa, baixen en una suspensió que se’m fa eterna, però tots saben que el seu fi està a prop. I malgrat saber-los efímers, el que més esgarrifa és aquest profund silenci. Paradoxal inquietud. Cel emplomat, bellesa pura, immaculada. Petites unitats que es configuren en un tot quan s’integren. Cada floc és màgic i incert. Neva, i penso que, de bon tros, la música que més m’agrada, és aquest silenci.

Pseudònim: Suricata

Sóc a casa, envoltada pels meus germans, que no paren de fer xivarri. Miro d’amagar-me en algun racó, però és difícil, en aquest espai tan petit on vivim. 

Ara sento la mare, que arriba cansada, però contenta de veure’ns. Porta el sopar. Els meus germans se li llancen al damunt i jo m’espero que es retirin per fer-li moixaines i menjar el que han deixar per a mi. 

La mare m’ha dit avui que aviat haurem de marxar de casa, que ja som grans. Hem de començar a fer el nostre camí tot sols, diu.

M’atanso a la vora del niu i miro els arbres veïns, el Parc Central i els humans que caminen per aquell camí serpentejant que va d’est a oest. Sembla mentida que aviat els podré sobrevolar jo, tota sola, deixant-me portar pel vent i la sort.

Pseudònim: Merla Bou

Sempre s’esforçava molt per poder estar a l’alçada dels demés. S’arrapava a tot el que trobava a l’abast; la paperera, el semàfor, les faroles, els arbres, les arrels, qualsevol cosa que l’ancorés al costat dels amics, de la família i de la humanitat en general.

Trobava molt injust que el món estigués fet a mida dels demés. En els espais tancats, on podia relaxar-se, sempre era ell qui tenia que esquivar les llums i era ell qui tenia que fer un salt per passar pels espais de les portes, a més, no existia cap tipus de mobiliari pensat per persones de la seva mena.

N’estava fart, tan fart, que va sortir al carrer i va decidir deixar-se anar. Un reflex poruc va fer que s’agafés al repetjó de la teulada, però s’estava sentint tan bé que es va alliberar.

Pseudònim: Tina Tèbia

La meva filla Marta pegava al Pau amb la pala, mentre amb l’altra mà li intentava prendre el cubell.
– Que compartir és estimar!- cridava amb ràbia i convenciment.

Pseudònim: Octàvia Vilaplana