Cada matí em desperto amb una sensació de vertigen i angoixa. Espero uns minuts ordenant les meves idees… les repasso, les compto i, gràcies a Déu, no hi falta cap .-Sospir momentàniament alleujat i apretó a córrer per arribar al bany i donar-me una dutxa ràpida. És el pitjor moment del dia perquè em trec la meva gorra de dormir i el meu cap queda nu i exposat. L’aigua llisca pel meu cabell mentre jo m’aterroritzo per segons. En tres minuts estic llest, obro l’armari i em vesteixo ràpidament sense, realment, ser conscient dels meus actes. . Els meus ulls lliben per les prestatgeries i escullo el gris fosc d’ales curtes. El meu cor alleuja el meu batec a poc a poc, les meves mans deixen de tremolar. Ja estic protegit.
Necessito els barrets inevitablement, perquè quan penso molt es barregen i s’acumulen les idees dins el cap, es desbordan i cauen. Necessito barrets perquè els contenen i eviten que es perdin.
Pseudònim: Tara salas