Havia plogut la nit anterior i la claveguera anava plena. L’aigua baixava amb força i en Johann veia les rates passar pel seu davant, arrossegades per la corrent. Eren enormes, més grans que ell, però no li feien por, ja s’hi havia acostumat, a elles i als seus ulls vermells, que brillaven en la foscor . El soroll de l’aigua era ensordidor, però en Johann no sentia res, pensava només en com sortir d’allà. Portava massa temps entre aquelles parets humides i fangoses. Entre les reixes, molt pel damunt del seu cap, es filtrava la llum blanca i neta d’una lluna plena, la nit era clara i el cel immens. De sobte, balancejant-se en l’aigua, un objecte blanc imprès amb lletres negres. Era un petit vaixell de paper, fet a la seva mida, sòlid i esperançador. Va agafar la seva maleta de pell, i va saltar, aterrant fermament dempeus en la proa, a babord.
Pseudònim: MOD