Demà farà ja un mes (no entraré a valorar ara amb quin retard) des que, qui mana, ens manés quedar-nos a casa. Ja hem assumit la necessitat, la obligació i inclús les conseqüències de tot plegat; ja hem aprés a estar en silenci, a organitzar-nos una nova manera de viure tancadets a casa, a guardar-nos les ganes de sortir i exercir amb llibertat la nostra llibertat individual, aquella que va aparellada a l’innat lliure albir de l’ésser humà, a parar atenció a coses tan senzilles com ara, els propis pensaments; a comunicar-nos per escrit amb unes quantes paraules més del que fins ara fèiem, fent servir més del compte quatre figuretes – en diuen emoticons- per transmetre el nostre estat d’ànim i inclús els nostres sentiments, en comptes de despenjar el telèfon i fer-ho de viva veu; a establir vídeo conferències pal·liant en certa manera just el que acabo de dir, etc. etc. etc. Amb la nostra actitud i l’ajut dels nostres preuats sanitaris, et guanyarem la partida Covid-19, T’ho ben asseguro!!!
Pseudònim: Can Carxofa