-Mama, puc sortir divendres a la nit? Segur que em diràs que no perquè mai em deixes fer res.- va dir mentre es tancava a l’habitació.
-Pau estàs estudiant?-vaig dir al meu fill, doncs sabia que estaria amb el mòbil.
Asseguda a la cuina, respiro fons. Estic tan cansada i penso allò que no puc dir en veu alta, que bé estaria si no hagués tingut fills.
De fons el so de l’alarma del mòbil. En els segons de somni-vigilia, veig el xoc, l’ambulància, l’hospital, el cementiri. En torno a ser conscient, ja no hi són, estic sola, sense fills….
Mentre una llàgrima em cau per la galta em dic : -compte amb el que desitges, compte.
Pseudònim: Ginesta Blancafort