El meu germà em va despertar. Va obrir la finestra perquè així no pugues fer el gandul com cada dia i tot seguit em vaig aixecar. Em vaig dutxar i ben vestit vaig baixar a esmorzar. La mare em va dir: -felicitats santi!- i després va arribar el torn dels meus germans que em felicitaven un a un. Vaig esmorzar molt ràpid. Potser perquè tenia ganes de que el meu germà em dones el regal que tant m’havia amagat durant dos setmanes. Era una lampara per posar al meu racó, però amb una foto d’ell i jo de petits. Em van vindre tot de records increïbles i molt intensos. Al cap d’una estona de sobretaula, em vaig aixecar, vaig agafar diners i vaig marxar. Havia quedat amb en Martí i després amb els meus amics, que m’havien preparat quelcom. Jo ignorava que podia ser. M’havien preparat un dinar. El menú era ous i patates fregides, el meu preferit. Acabat el dinar van portar el pastis. Vaig bufar les espelmes i durant els 2 segons que la habitació estava fosca se’m va escapar una intensa llàgrima que ningú va notar. Era de gratitud i esperança a la vegada, de que el desig que havia demanat, es complís algun dia
Pseudònim: FECRI