L’aroma de les roses em desperta amb un ensurt. Necessito uns minuts per poder reposar i saber on sóc. Miro les quatre flors posades a l’ampolla de plàstic que hi ha als meus peus, les quals m’ajuden a recordar. Passar tota la nit asseguda en una butaca (per molt còmoda que sigui) no ajuda gaire a descansar. Encara dorms. Les agulles del rellotge tot just marquen les sis. M’acosto al teu costat i comprovo que tots els cables estan en ordre. T’observo les mans. Són les mateixes de sempre, les mateixes que m’acaronaven ahir, però avui estan quietes, gairebé paralitzades. Repasso la teva fisonomia per no oblidar-la i penso en nosaltres. Què diferent és el nostre avui i el pitjor és que l’accident no és el culpable. Potser algun dia tornem a ser tu i jo. Però avui em sento sola i perduda entre els meus records.
Pseudònim: X