| La noia mira el senyor que li han triat perquè comparteixi la seva vida i se li escapa una llàgrima. La mare li ensenya el vestit que lluirà al casament, el mateix que va portar ella i també l’àvia. Encara té unes setmanes per aprimar-se i entrar dins d’aquella peça tan especial per a la família. Arriba “el gran dia” i el vestit sembla haver encongit, és impossible celebrar la boda. La cerimònia s’ajorna, els convidats marxen i la núvia somriu davant del pastís, disposada a menjar-se’l tot sencer. Clara |
Category Archives: Català adults
La mare
| Sóc a casa els pares sopant a la mateixa taula on els vaig dir que m’anava a viure amb ell. Al mateix lloc on vaig plorar quan no em van entendre. Prenent el cafè en la mateixa tassa a través de la que els vaig veure plorar a ells quan els vaig dir que marxava aquella nit. Allargo el cafè tant com puc, parlem de tot i de res. Ningú plora, però tampoc riu. La mare s’aixeca i em diu: -T’he preparat l’habitació per si et vols quedar. Flora |
Expectació
| Els familiars dels passatgers del vol AF321 fa massa estona que esperen rere la barana. Impacients miren el mòbil esperant algun missatge que anuncïi que ja han aterrat. Els seus somriures es van esborrant, les pancartes es van plegant, els rams de flors pansides van caient. L’ultim missatge rebut diu: “El motor fa un sorollet”. Marina |
Matins…
| – Ep! Va! Lleva’t! No fotis més el mandra que farem tard a l’escola! – (silenci) – Ja t’has preparat la motxilla? Et poso l’entrepà i l’aigua a la butxaca petita i recorda que avui quan surtis del col·le has d’anar a casa l’àvia a dinar. Aprofita per fer els deures perquè després et vindré a buscar per portar-te a l’entrenament. M’ha dit l’entrenador que avui us fotrà canya perquè el partit del cap de setmana és decisiu. Ah, per cert, dissabte, quan acabeu de jugar marxarem a Girona a dinar a casa dels tiets que ens han convidat. Vaig a passejar els gossos i quan torni marxem. Trigo 10 minuts, i rentat la cara i les dents! I agafa’t jaqueta, que fa fresca… – Papa! Vols callar d’una *$%/* vegada! Que avui és diumenge! El trinxat de la Cerdanya |
Caganer
| Un altre cop una fiblada de dolor al ventre. La botifarra i els ous d’aquell migdia no li havien sentat be. Ja l’havia avisat la Margarida que no s’endugués les sobres de la festa i ara guaiteu-lo, corrents per trobar un arbust entre els camps d’oliveres. Va trobar un racó amb poques branques per amagar-se, on la llum de la tarda no s’hi filtrava i, treiense la faixa amb presses, es va acotxar separant bé les espardenyes per no tacarles. Alliberant les molèsties va sentir uns crits d’excitació des del poble. Apartant les fulles va veure la gent emocionada corrent pels carrerons cap a les afores. Una misteriosa caravana d’exòtics estrangers s’acostava desde l’est i ell s’ho estava perdent. Sagutxu |
Pirata
| El capità seguia fent veure que repassava l’horitzó amb el llargavistes. De tant en tant mirava de reüll a coberta i veia la tripulació clavant-li la mirada, parats de braços creuats. Ja feia una setmana que haurien d’haver trobat el tresor i els seus homes començaven a fer comentaris desconfiats. Com els podria dir que havia perdut el mapa del tresor?! Havia sigut un accident. Maleïda tramuntana que se’l va endur volant per la finestra quan ell dormia la mona. Portava una hora fent veure que sabia per on anaven pero no podria enganyar-los gaire més. Just quan una gavina li tapava el sol va veure entre núvols un illa desconeguda. Perfecte, això li donaria uns dias mes de marge. Sagutxu |
Drac
| Sentia com s’acostaven a la cova les passes d’una nova presa. Aquest cop es tractava d’un home temerós i desorientat. Tant de bo fós molsut i li omplís la panxa durant una setmana. Utilitzant la llegendària magia telepàtica dels dracs, encisava a les preses per després engolir-les d’amagat, però últimament només enganyava grangers i viatgers que no tenien ni un gram de greix. Sentia l’olor d’argila fresca a les seves mans, segurament es tractés d’un terrisser i aquests tampoc solen menjar copiosament. Ja n’estava fart de capturar gent escarrencida amb la carn fina fins els ossos. Hauria de cambiar d’objectius i encantar algun humà més suculent. Un que tingués la carn tendra, jove i plena d’esperança. Una princesa estaria bé. Sagutxu |
Buidar el pis
| Obrir la porta de casa teva cada matí, la pols sota la llum, arreu. I contra tanta claror se’m trenca el cor ja masegat. Obro i tanco calaixeres, armaris. Apareixen fulards, arracades i braçalets. Uns suaus mitjons d’estiu per estrenar. Que bonics, encara. Una partitura musical amb anotacions del teu puny. Ja fa una setmana que passo els matins aquí on es fa tard massa aviat. Cada dia m’enduc un bocí. Destrio coses petites que qui sap quan contenen de tu. Això és buidar el pis d’una mare. Fora: és primavera pels altres. Jo invoco un estiu com els que ens regalàvem. Afable. Pastís de llimona |
LA VALENTIA DE L’INCONSCIENT
| Tenia un problema d’insomni. M’aterria tant quedar-me adormida que m’havia arribat a passar dies sense aclucar els ulls. Durant aquells últims set mesos, el somnambulisme m’havia arrabassat la vida; els panys barrats i les claus amagades no havien estat cap obstacle per a la meva jo dorment, i més d’una vegada havia retornat a l’estat de consciència enmig del carrer, amb el perill esquivant-me. Ho vaig entendre tot aquella matinada d’abril, xopa per la pluja, sense jaqueta ni paraigües, quan vaig reconèixer la porta que tenia davant. Tan sols uns segons abans m’havia aconseguit despertar i havia pogut discernir, gràcies a la llum tènue dels fanals i la lluna, que a la mà tenia l’anell comprat quan l’estiu ja s’acomiadava. I allà era jo, davant de casa seva. Amb un anell i una pregunta. Robin |
La inspiració
| M’agrada escriure a les cafeteries. Escric allí pel gust del cafè. Escric allí per l’olor del forneig. Escric allí pel remor de la gent. Escric allí per ocupar-hi un lloc. Escric allí perquè quan em miren, no jutgen el que escric. Escric allí per trobar-te. I, per fi, arribes. DCS |