T’has enganxat a mi buscant el sol, creient que aquí hi trobaries vida.  Mes aquí sols l’ombra t’espera; l’ombra que és l’anunci del teu amarg destí. Ara? Ara que has gastat la saba d’aquella jove alzina per arribar a mi, és ara quan t’adones que has fugit en va de la nit? Has vingut a caure als meus braços i saps perfectament que un cop t’hagis begut la meva sang, quan l’esmolada dalla decideixi que és la meva hora i vingui a arrencar-me del que sóc, vindrà a buscar-te a tu també i juntes ens convertirem en pols. Sí, preciosa heura sense entranyes; buscant l’escalfor de la vida t’has topat amb el gèlid tacte de la mort.

Pseudònim: Didalera

Quan en Joan va arribar a la ciutat mai es podia haver imaginat que començar una nova vida a un altre lloc pogués ser tan difícil. Tot era nou per a ell: la casa, el col·legi, els amics… Aquests últims cregué que serien el mes difícil de tot. Ell era un noi una mica tímid i li costava obrir-se els altres, i després de molts esforços a la seva antiga ciutat havia aconseguit unir-se a un grup d´amics amb els quals tenia molt bona relació. El primer dia en el col·legi en Joan cregué que seria molt dur, però no, tots els nois eren molt simpàtics i ràpidament esdevingué un més d´ells.

PSEUDÒNIM: Mogli

En mig d’un desert molt llunyà del que ningú se’n vol recordar, una torre s’erigia allunyada i habitada només per una ànima solitària; que sota penes descansava pel càstig que injustament va ser aplicat pel jutge del comtat, que sota males influences a un ric comerciant va acusar de ser culpable de la malaltia que el país va arrasar. Un bon dia aquest comerciant un exercit va contractar,que des de Pèrsia va arribar i en cosa de dos dies rei d’un petit país es va poder coronar. La justícia i equitat va aplicar i la ciutat va poder prosperar.

Pseudònim: El petit bomber

Era una nit freda. Estava content, tornant de veure una pel·lícula al cinema amb els meus amics. Vaig escoltar uns sorolls. Era com si una persona demanés auxili. Vaig mirar al voltant i al final del carrer hi havia tres homes que estaven robant les a una noia. Vaig anar en la seva ajuda com mai ho havia fet per ajudar-la. Mentre estava corrent vaig trucar a la policia. En arribar la vaig ajudar a posar-se en peus. Els agressors ja havien fugit amb totes les seves pertinences. Vam esperar a que arribés la policia i poder explicar tots els fets amb detall i també, donar alguna descripció dels agressors.

Pseudònim: Sacho

Pugem al autocar, camí al poliesportiu, tothom  pensant ja en el partit, ningú riu. L’entrenador es prepara les instruccions del partit. Només deu minuts ens  separen de l’hotel al camp. Arribem al camp,  la graderia està completament buida, només estem els àrbitres  i nosaltres. Ja han passat deu minuts i comencen a entrar els jugadors de l’equip contrari. Comença el partit  la graderia segueix buida, comencem  per davant del marcador però poc a poc ens remunten. En aquest mateix moment arriba la nostra afició i no paren d’animar-nos. S’acaba el segon quart només ens separen quinze punts. Estem molt tristos , però seguim lluitant. Ara es el nostre moment, l’altre equip comença a estar cansat. Ja tan sols a vuit segons del final anem dos avall. Es el meu moment , agafo la pilota em freno en la zona de tres llanço i… ens anem a la final !

Pseudònim: El lluitador

Em miro en el reflex del vidre d’un cotxe. Veig com la gossa tira de la corretja mentre jo, mirant el núvols, estic pensant en coses de fora del món, somiant. El sol esta sortint per l’horitzó. Són les 8:10 d’un divendres i en una hora començo les classes. Arribo a casa, dono de menjar a la gossa com cada matí i me’n vaig a esmorzar. Però avui, no és un dia normal, fa temps que porto esperant aquest dia i ara que ha arribat sembla mentida. El meu ídol musical ve a fer un concert solidari aquesta nit a la meva ciutat. L’última vegada que vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi, es va suspendre per pluja. Tinc la meva entrada des que la van posar a la venta. Avui tinc la impressió que tot em sortirà perfecte. Avui serà el meu dia.

Pseudònim: Míniom

Tenia un problema molt greu. Estava a la festa i el temps havia passat molt ràpid. El meu pare m’havia dit que havia d’arribar a casa a les dotze ,i ja ho eren.

Vaig demanar a en Lluís que em dugués a casa. Quan era al cotxe vaig trucar el meu pare per demanar-li perdó per haver sigut tant irresponsable.

Quan vaig arribar a casa, a la porta m’esperava el meu pare. Vam entrar tots dos en silenci i quan va tancar la porta em va dir que en parlaríem al dia següent. Em va dir bona nit i se’n va anar a dormir.

PSEUDÒNIM: Joan