La meva semifinal

Pugem al autocar, camí al poliesportiu, tothom  pensant ja en el partit, ningú riu. L’entrenador es prepara les instruccions del partit. Només deu minuts ens  separen de l’hotel al camp. Arribem al camp,  la graderia està completament buida, només estem els àrbitres  i nosaltres. Ja han passat deu minuts i comencen a entrar els jugadors de l’equip contrari. Comença el partit  la graderia segueix buida, comencem  per davant del marcador però poc a poc ens remunten. En aquest mateix moment arriba la nostra afició i no paren d’animar-nos. S’acaba el segon quart només ens separen quinze punts. Estem molt tristos , però seguim lluitant. Ara es el nostre moment, l’altre equip comença a estar cansat. Ja tan sols a vuit segons del final anem dos avall. Es el meu moment , agafo la pilota em freno en la zona de tres llanço i… ens anem a la final !

Pseudònim: El lluitador

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *