Sorolls

Sento la remor que des del passat m’ofega, i el sòrdid estat bèl•lic d’un futur que espanta. Sort que el meu present silent però ple d’orgull m’acarona i m’enrialla: O fortuna velut luna!
Hi ha sorolls que embruten els silencis meravellosos que la natura excelsa ens procura. M’acomodo i passejo: ara camino a la recerca d’una pau tranquil.la que sàpiga escoltar i m’acompanyi fins la fi dels dies, on cap remor serà un destorb, sinó música celestial dels àngels que anunciaran la glòria.
Oh notes virtuoses! Planyeu per tots aquells que des de fa temps només tenen oïdes pel senyor, masculí, de la guerra, perquè aquesta, en femení, ens fa estremir de dolor, la resta, braços plegats.

Lady wine

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *