| Ens observen, ens avaluen, ens examinen. No ens n’adonem, però estan allà constantment, planejant, preparant, creixent. Porten milenis entre nosaltres, integrant-se i adaptant-se, alimentant-se del que la humanitat deixa enrere. Estan a tot arreu, amagant-se a plena llum del dia, davant dels nostres ulls. I tot i així sembla que no els veiem, que no advertim la seva presència. Ja quasi estan preparats, i quan ataquin, no sabrem d’on venen ni on van, què volen o per què ho volen. Però en canvi, ells ho sabran tot sobre nosaltres, seran implacables, infal·libles, perfectes. Penseu, heu vist mai una cria de colom amb els vostres propis ulls? Fugi_dove |