| El drac va deixar anar un últim bram i es va desplomar a terra. L’Alfons va deixar caure la seva espasa ensangonada i va córrer cap al tresor. Era ric! Amb l’alè encara entretallat, va estendre la mà i va agafar un grapat de monedes. Un somriure es dibuixava a la cara quan va començar a sentir una sensació de formigueig a la mà. Va deixar anar l’or i astorat va veure com començaven a sortir-li escates. El formigueig va continuar estenent-se per tot el cos, brotant més escates al seu pas. Les seves mans i peus ara eren urpes esmolades. No hi havia cap dubte, s’estava convertint en un drac. S’estava convertint en el nou guardià del tresor. Neska |