Temps feia temps vivia en un Poblet del Vallès, un home que vivia mirant-se el melic. Cada dia tot just llevar-se es mirava el melic una estona abans d’anar a treballar, al metro aprofitava els deu minuts que trigava a arribar a Barcelona per mirar-se el melic i un cop al treball, quan ningú l’observava ell es posava a mirar-se el melic. A la tarda, arribava cansat a casa i s’estirava al sofà i es posava a mirar-se el melic i s’anava a dormir mirant-se el melic. Alimentava cada dia el seu melic amb la seva mirada fins que un dia el melic se’l va menjar.
El Melic