Ets un arbre de silueta poderosa i amb el brancam enfilant-se cap a un cel que mai atrapes. El tronc et manté ben dret, tot i estar retorçat i travessat de solcs profunds com cicatrius guanyades en l’adversitat. Les arrels son mans obertes endinsades en el sòl i els seus dits profunds xuclen l’elixir que et dóna vida. Cada dia és un pas imperceptible en què conquereixes més espai en el món.
Però arriba gent maldestra que esquinça la teva comunió mil·lenària amb la terra. Colpegen i mutilen arrels i branques i t’arrenquen d’on has germinat per replantar-te lluny, ben lluny dels segles viscuts. El caprici humà t’estripa del teu origen, i en aquest acte, es perden fulls d’una història no escrita.
Pseudònim: Mar Àrtic