Les coses no pintaven bé per l’Ona…. Recordava el lloc amb claredat però no el nom de la ciutat. I de sobte, la va trobar, la tenia allà, a les seves mans. Entre un munt de papers va torbar la fotografia que tant havia buscat. Amb l’emoció encara a flor de pell, l’observava en detall i a poc a poc li anaven venint al cap infinitat de records d’aquell estiu a Civitavecchia. Els carrers empedrats, el cremós gelat de cafè, el petó d’en Miquel… Mentre l’observava, es deixava endur imaginant-se que encara hi era allà, però en un moment tot es va esborrar, el pols li començà a tremolar fins que una veu amiga al seu costat li digué: -“ Ona, tot bé?” Era en Miquel o en Miki com ella li acostumava a dir. Cap ficada i amb veu tremolosa li digué: – “Si, tan sols és que… he perdut de nou les claus.”
Pseudònim: Píndola