De nou la llum al final del túnel. De nou aquella foscor a creuar amb el cor encongit, sense entendre com la resta de gent que feia el recorregut diàriament deia sentir pau i tranquil•litat i jo només podia experimentar aquell desassossec, aquell temor que, abans de donar un sol pas, ja havia començat a créixer en el meu interior. Em vaig atrevir a avançar un peu. Em vaig obligar a mirar al capdavant, cap a la llum, sense poder evitar que els ulls miressin de reüll cada soroll provinent dels habitacles a esquerra i dreta. De nou les meves passes es van encaminar amb creixent paüra cap a la meva destinació… Cada dia em dic el mateix: haig de preguntar a la Carme, la recepcionista del Business Center, on està l’interruptor de la llum del passadís. I cada dia ho oblido.
Pseudònim: Sintaxia