El llapis

El despertador va sónar, era aviat però m’havia d’aixecar. Vaig esmorzar ràpidament sense entrentendre’m gaire i vaig córre a la botiga. Estava tancada perquè encara no eren les vuit.Estava nerviós i no hi havia gent, segurarament no es recordaven.

Era l’hora i, vaig veure a un dona que s’acostava. Em va obsevar sense dirigir-me la paraula i va obrir la botiga. Vaig preguntar a la dona si tenia la meva capsa, em va dir que la tenia, però hauria de firmar un justificant amb un llapis i tots dos no teniem.

Vaig tornar a casa i agafar un llapis, però, quan arribava a la botiga vaig veure com un home se’n portava la meva capsa. Mai sortiré de casa sense llapis.

Pseudònim: Baca

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *