Faltaven menys de dues hores per marxar de cap de setmana. Havia de preparar la maleta i imprimir la reserva de l’hotel. Tenia el temps just per fer tot. Seria la primera vegada que li’n sobraria. De sobte, truquen a la porta. Era un dels veïns de l’àtic. Obro la porta o no? – Es preguntà-. Mirà el rellotge i decidí atendre al veí. Sense adonar-se’n la conversa sobre les futures reformes s’allargà. Ja no quedava temps per anar calmat si no volia arribar tard. La darrera vegada ella s’enfadà molt i va prometre que mai més l’esperaria. Recollí les coses tan ràpid com va poder, replegà la camisa i els pantalons i les col·locà dins de la maleta de mà. Les ulleres de sol i la reserva de l’hotel les portava a una de les mans ja que l’altra duia les claus i el mòbil. Al carrer decidí trucar a la Marina però, el mòbil estava descarregat. El pànic s’apoderà d’ell mentre pensava què faria. Buscà una cabina.. Va entrar dins per trucar, però monedes no tenia, mentrestant a l’exterior un SEAT Leon apareixia….
PSEUDÒNIM: Estilogràfica