| Obrir la porta de casa teva cada matí, la pols sota la llum, arreu. I contra tanta claror se’m trenca el cor ja masegat. Obro i tanco calaixeres, armaris. Apareixen fulards, arracades i braçalets. Uns suaus mitjons d’estiu per estrenar. Que bonics, encara. Una partitura musical amb anotacions del teu puny. Ja fa una setmana que passo els matins aquí on es fa tard massa aviat. Cada dia m’enduc un bocí. Destrio coses petites que qui sap quan contenen de tu. Això és buidar el pis d’una mare. Fora: és primavera pels altres. Jo invoco un estiu com els que ens regalàvem. Afable. Pastís de llimona |