| M’espia cada nit, des de dalt, enmig de la foscor. Avui té la porta entreoberta, i deixa passar un fil de llum. I jo la deixo espiar perquè avui tampoc puc dormir. Em sento sola en aquesta petita cambra, però ella em murmura que no me’n senti de sola, que la tinc a ella que m’escolta quan parlo, em calma quan ploro, em guia quan em perdo, i em canta fins que m’adormo. Però l’endemà, quan em llevo, ja no la veig. I només espero que es faci de nit perquè la lluna m’abraci vora el llit. DCS |