Sola

Estic sola des de fa un parell dies. Totes han desaparegut.
En aquest camp de pelfa verda ens van abandonar ara fa unes setmanes. Érem unes 3000. Unes més rodonetes, d’altres amb panxes més cap endins.
Em costa recordar d’on veníem, només recordo foscor, amuntegament, silenci…
Un dia va arribar la llum, ens encegava, vam ser llençades en aquesta superfície verda i ens van començar a separar. Algunes estàvem enllaçades, i ens arrencaven per posar-nos en extrems oposat. Jo soc on totes som més aviat blanques.
Cada dia desapareixien entre 6 i 12.
Fins fa un parell de dies, que estic ben sola.
I de sobte m’agafen, m’encaixen i formo part d’un puzle de 3000 peces del “Fantàstic Món submarí”.

Pit-roig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *