Aquell mirall sempre havia estat penjat al rebedor de la Judit. Era antic, de marc semblant al coure, amb els acabats gastats i arremolinats al voltant del réflex i la Judit tenia un costum peculiar: abans de sortir de casa, sempre donava dos petits cops al vidre, com un ritual de bona sort.No recordava quan ni per què havia començat a fer-ho.Aquell fred matí de desembre es va mirar al mirall amb les claus a la mà i l’abric posat. Es va somriure abans de picar-hi suaument, però en girar-se, se li va eriçar la pell ja que des del mirall, sense cap dubte, van sonar dos petits cops en resposta.
Emekuromingi