Una dona em mira amb ulls rodons i aquosos. Té el cap bonyegut, el coll llarg i prim i un cos curt i gros, estrafet. Al seu voltant una colla de criatures capgrosses i camacurtes, grallen com si fossin corbs. Es fosc i ple de gent que riu amb grans riallades de foll. Són lletjos i geperuts, o alts com un sant pau i esllanguits. Em marejo. La teva mà dins la meva, m’estires i correm fins que l’aire del matí ens copeja. L’avió ve rasant!Hem anat al Tibidabo, no hi havia tornat des de que era nena. T’has entestat a entrar a la Casa dels Miralls, i mira que a mi aquestes coses no em fan cap gràcia…
ESPIGOL