El sol s’alça a poc a poc, com si li fes recança fer fóra la nit. L’anuncia un cor d’ocells, alleujats per la matinada de totes les pors amagades dins les ombres. El aire és fi i l’astre continua el seu ascens amb un festival de rojos, taronges i grocs que omplen el cel. La ciutat mandreja i la remor de moltes petites vides que desperten omple els carrers.Pel damunt aquesta remor, un bramul insistent i enutjós. M’he passat la nit al balcó i ni aquí deixo de sentir els teus roncs de bestia ferotge. No puc més, t’estimo però vull dormir alguna nit. Et deixo amor, no és culpa teva, desitjo que trobis una sorda que et faci feliç.
ROMANI