En un planeta molt llunyà, més enllà de la nostra galàxia, hi viuen uns éssers molt petits en una colònia prop d’uns turons. Un d’aquests petits éssers anomenat SHÁ inquiet i curiós, amb la necessitat de descobrir noves cultures va marxar terra enllà, a l’alba dels seus dos sols valent i encoratjat. Després de dies i dies llargs i interminables, sol i abatut va trobar un gran bosc dens i fosc, que no el deixava veure el cel. Atemorit i paralitzat va escoltar un soroll molt fort al seu davant. Va sorgir de la vegetació un ésser grandiós, amb molta llum, calor, agradable a la vista i a la oïda que el va calmar. Li va donar la mà per ajudar-lo a pujar a les seves espatlles i veure per damunt del bosc, la llum, els sols i la vida que li esperava a partir d’aquest moment. Hem d’alçar la vista per damunt del bosc per veure la llum i una nova vida, sempre amb esperança i coratge.

Pesudònim: H El Grande

La història comença, un nen, Lluc. Els seus pares no tenien diners i ell sempre deia que un dia seria astronauta i que la seva pobresa duraria poc. Durant 10 anys la seva família treball dur, reunien diners per pagar la universitat. Aquell nen ,ara adult, va tenir l’oportunitat de ser Astronauta, va aprofitar cada any que la família li va donar suport amb menjar i amor. Lluc va treballar dur i va poder comprar a la seva família una casa en New York, un somni familiar aconseguit. Aquest mateix dia, el President dels Estats Units li va dir que, en una setmana, viatjaria a Mart. La Família es va alegrar i es va preocupar igualment, era perillós. Amb agraït, “l’Astronauta” els va prometre tornar fora de perill i feliç. Així va ser, aquest noi va anar a Mart, va tornar i es va trobar amb la família.

Pseudònim: NACHO

Aquest era un noi al que li havien deixat als seus pares quan era molt petit. Aquest noi sempre a viscut a Nueva York, allí es va criar amb una comunitat secreta de vagabunds que vivien en una mina abandonada a les afores de la ciutat. Aquest noi que se anomenava en Jordi, totes els dies per menjar anava a una plaça on havia molt de gent, ell les demanava i casi sempre havia algú que li donava una mica de menjar.

En Nueva York és il·legal que un menor de edat sigui vagabund i per això un dia a Jordi li van descobrir i la policia l’hi porto a un centre de acollida. A en Jordi li va adoptar una parella que ja havia adoptat a 7 altres nois i noies. A l principi li va costar molt encaixar, però com que els set nois i els nous pares seus eren molt bons, a Jordi li costo un par de setmanes sentir-se com de la família. 

Pseudònim: Gussy

Era una vegada tres germans que els seus avis li van regala un vaixell. El dia següent van sortir de col·legi emocionats per provar el vaixell. Quan van provar el vaixell tenia un forat avall llavors els dos nens petits van dir.

• No vull jugar amb un forat avall perquè sen fonarà.
• Jo penso el mateix que Joan

Però el gran no es va rendir i va trucar els seus avis explicar-los el seu problema. L´avi va dir que no es preocupessin que aquesta seria la seva primera aventura. El nen gran va començar a arreglar-lo i no podia va trocar els seus germans i amb molts intents estava fet i els seu avi va dir molt be però no serà la ultima aventura i tots tres van dir a per totes nosaltres las farem.

Pseudònim:  El raptenat 

L’avi Bartolí viu sol en un pis del centre, te un balcó al davant i un balcó al darrera, aquests dies surt més al balcó que mai.

Surt a penjar la roba al balcó de davant, la penja amb molta delicadesa, després seu a la cadira de fusta i mira qui entra al supermercat.

Per la tarda, surt al balcó de darrera, els petits criden i fan soroll, i això li agrada molt, ell els somriu i li diuen, hola Bartol í!!!! Quan són les vuit, surt al balcó del davant i aplaudeix amb ganes, mentres mira al cel i demana amb fe que tot passi. L’àvi Bartolí passa els dies a casa pensant amb els seus amics, parla amb els seus nets, fa un ratet  d’exercici i mira una estona pel balcó del davant i una estona pel del darrera.

PSEUDÒNIM: MORTIMER

Era una tarda plujosa. El Miquelet, amb el cap cot, caminava saltant de toll en toll, esquitxant tot objecte que estigues a prop. Quan arribà a casa, en un obrir i tancar els ulls, la seva mare ja estava curant-li les ferides, que sense pietat li havien deixat els seus companys de l’escola. El Miquelet volia fer justícia a aquells que no el deixaven viure, però la seva mare no volia que ho fes per evitar mes enfrontaments. El Miquelet ja estava cansat d’aquella situació, i per això va voler enfrontar-se als pocavergonyes al dia següent. A la nit no va poder dormir. Al arribar a la escola, va anar directament al noi responsable de la gran injustícia. Quan arribà davant d’ell,  va treure totes les emocions en forma de paraules, i aquesta vegada no va haver pietat per el dolent.

Pseudònim: Sobre

Vosaltres, el personal mèdic, sou els nous HEROIS del mon. Si em deixessin opinar, jo diria que la majoria de la gent aprecia amb molt amor el vostre treball com us ho mereixeu. Jo si pogués estaria tot el dia picant de palmes però tinc molt de deures per fer i no em dona el dia.

La nova pel.lícula del Vengadors no serà de Thor ni de Spiderman, serà de vosaltres.  No m´ho puc n´hi imaginar, tot el dia amb malalts, cuidant-los, animant-los i protegint-los de les malalties mundials, ara del CORONAVIRUS,  aquest odiós virus que no el volem veure ni en pintura.

He conegut dues persones que ja s´han recuperat  gracies a vosaltres i el meu desig es que això no pari. Vull escoltar mes noticies de gent que es recupera, que no de gent que mor. Gracies a Deu cada dia n´hi han moltes més persones que es recuperen que aquelles que moren. 

Aquesta Pandèmia es un gran canvi internacional que farà que la gent canvi de manera de ser i de pensar. 

Imagino que ha de ser molt dur per vosaltres, estar tot el dia sense veure a les persones que mes estimeu, els vostres familiars, però gracies a aquest esforç tan gran aconseguiu que la gent recuperi la seva vida amb una experiència i un valor nou après a l´Hospital.

GRACIES, GRACIES I MOLTES GRACIES PER TOT I QUE LA VERGE MARIA US BENEIXI I S´APIDADI DE VOSALTRES.

Pseudònim: Nuba

Fa molts anys, quan jo era petit, tenia un gos anomenat Toby. Anàvem junts a totes parts, i, a vegades, al col·legi. Era, sense dubte, el meu millor amic i fins i tot pensava en quan s´acabarien aquests tants bonics moments, perquè ja s´estava fent vell. I, un dia com tots altres Toby em va deixar, i jo era pas preparat. Els dies, les setmanes, els mesos, i fins i tot els anys passaven molt lents perquè sentia que em faltava alguna cosa, i aquella cosa era en Toby.

Però un dia, els meus pares em van donar un regal, era un gos!!! Aquell va ser uns dels meus millors dies de la meva vida, perquè tot el món necessita algú que l´estimi, i aquest algú és un gos.

Pseudònim: Parre

Per la tarda, quan estic passejant al meu gos, els carrers estan deserts; no hi ha ninguna ànima. Solament em trobo alguna persona fent el mateix que jo: passejar al seu gos. Els que ens governen es l’únic que ens permeten; bueno, això i anar a comprar per menjar.

Un dia, vaig sortir al voltant de les vuit del vespre. I anava rumiant en les meves cosas quan de sobte vaig sentir aplaudir. Vaig aixecar el cap i a una balconada hi havia uns avis aplaudint. Al costat, va sortir una parella amb un nen i una nena que s’hi van afegir. I aixì fins que gran part del veinat estava en els seus balcons picant de mans.  Jo no sabía qué pasava i quan vaig arribar a casa els hi vaig preguntar als meus pares: “Aixo es perque tots volem donar les gracies els hospitals que curen a la gent que esta infectada pel coronavirus”.

Pseudònim: TPP

Estàvem a la platja en Pere, l´Emili i jo, en Simó. Vam alquilar una barca i ja ens estàvem pujant per anar-nos d´excursió.  A 200 metres de la platja hi havia una petita illa amb un castell molt misteriós. Ens vam acostar a l´illa i vam anar al castell. Allà vam veure dos homes que transportaven sacs. Quan van marxar, nosaltres vam començar a endinsar-nos en un túnel molt estrany, al final i havia una porta de ferro rovellada, estava oberta i vam entrar. Dins hi havia un munt de monedes, armadures, joies i objectes de fa segles, tot d´or!!! Vam agafar el que vam poder i li vàrem portar a la policia. Al final resulta que els homes eren uns lladres que la policia estava buscant des de fa més d´un any. Com  que vam trobar als lladres, la policia va deixar que ens emportéssim part del tresor.

Pseudònim: Lugamar