El gall Quirico

Vet aquí  una vegada un gall,  que anava al casament de l’oncle Perico, i mentre anava al casament, es va trobar amb el cuc i se’l va menjar, però com n’hi havia un bassal es va mullar el bec. Més endavant es va trobar amb l’enciam i li va preguntar si podia rentar-li el bec i aquesta li va dir que no perquè no trobava al cuc. Quan es va trobar amb l’ovella, li va dir: “Ovella menjat a l’enciam perquè no ha volgut rentar-me el bec.” Però l’ovella sabia que el gall s’havia menjat el cuc li va dir que no. I el gall va continuar i li va dir al pal: ­“Pal pega a l’ovella que no ha volgut menjar-se a l’enciam que no ha volgut rentar-me el bec.” I li va dir que no. I el gall va continuar  li va dir al foc:” foc crema al pal que no ha volgut pegar a l’ovella que no ha volgut menjar a l’enciam que no ha volgut rentar-me el bec.” Però com el foc era amic del cuc i el gall se l’havia menjat el foc va cremar al gall.

Pseudònim: Pollito

Una aventura al bosc

Hi havia una vegada dos infants d’un poble molt pobre, que es deia “Lumberry”. Els nois decidiren anar a jugar al bosc. Va començar a ploure feroçment, per tant, van cercar un refugi on poguessin resguardar-se. De sobte, van trobar un castell on pensaven que no es trobava ningú. Però els seus pensaments eren erronis, ja que aquest estrany lloc era habitat per un senyor molt vell que aparentava ser el príncep, però era un boig disfressat. El vellet va agafar-los per darrere i els va portar a l’interior de l’habitatge. Va dir-los que els portaria davant del rei i que els tallarien el cap. Ja eren les nou de la nit, i van pensar que podien posar-li una trampa. Més tard la van posar en pràctica i van sortir corrents cap a casa. En arribar van explicar l’anècdota als seus pares i a la resta del poble, i tota la gent parlava d’aquesta aventura.

Pseudònim: Historiador

 

El gran compte de Liverpool

Hi havia una vegada, un caballer valent i fort de l’antiga Bretanya del segle XVI, dit Compte de Liverpool. Era un coronel d’Anglaterra destinat a Alemanya. Més concretament a Stuttgart.

Ell dirigia un gran grup de soldats de tota Anglaterra, havien de lluitar per les terres angleses i, un dia, lluitant, es va ferir un braç. Va anar a un hospital d’alemanya on curaven a gent dels dos bàndols, l’alemany i l’anglès.

Per casualitat, el varen posar a la mateixa sala que un soldat alemany, els hi varen dir als dos que s’hi passarien allà com a mínim dues setmanes més. Aquell mateix dia es varen conèixer. Cadascun d’ells va saber el que sufrien a cada costat de la guerra.

Quan es van recuperar van anar a intentar posar pau entre els dos costats perquè van pensar que no era la millor idea solucionar els problemes amb la guerra, només perdien vides per un territori. Van parlar amb els generals i varen fer les paus, la ciutat es va dividir en dues parts, una anglesa i l’altre alemanya.

Pseudònim: Phillips

El diari de Mar Hoffman

No sé on sóc. Em desperto en un antre brut i humit alhora que pestilent. Recordo poques coses; em dic Mar, tinc 12 anys i visc a Alemanya. Sóc jueva. Dono voltes buscant d’alguna cosa que em resulti familiar. Només trobo una paret freda i humida. Els meus ulls ja s’estan acostumant a la foscor i puc distingir una figura rectangular més fosca. Una porta. Vol dir que no sóc en un lloc clausurat per la natura, sinó per la mà de l’home. Em preocupa perquè com que sóc jueva, pot ser m’han pres. Ho vull dubtar, però. De sobte s’obre la porta, un guàrdia m’agafa. Veig el seu uniforme. És un home de Hitler. Em condueix cap a un pati ple de gent amb un pijama estrany. Em llença contra la multitud. Allà conec a una noia com jo; l’ Anna. M’explica que la van agafar quan escrivia el seu diari. Totes dues sabem que morirem asfixiades d’aquí poc.

Pseudònim: Pitu