El diari de Mar Hoffman

No sé on sóc. Em desperto en un antre brut i humit alhora que pestilent. Recordo poques coses; em dic Mar, tinc 12 anys i visc a Alemanya. Sóc jueva. Dono voltes buscant d’alguna cosa que em resulti familiar. Només trobo una paret freda i humida. Els meus ulls ja s’estan acostumant a la foscor i puc distingir una figura rectangular més fosca. Una porta. Vol dir que no sóc en un lloc clausurat per la natura, sinó per la mà de l’home. Em preocupa perquè com que sóc jueva, pot ser m’han pres. Ho vull dubtar, però. De sobte s’obre la porta, un guàrdia m’agafa. Veig el seu uniforme. És un home de Hitler. Em condueix cap a un pati ple de gent amb un pijama estrany. Em llença contra la multitud. Allà conec a una noia com jo; l’ Anna. M’explica que la van agafar quan escrivia el seu diari. Totes dues sabem que morirem asfixiades d’aquí poc.

Pseudònim: Pitu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *