3 de maig últim dia per enviar microrelats

Sortosament sembla que el desconfinament és una realitat, motiu pel qual des de l’organització del concurs de microrelats s’ha posat data de finalització de termini per enviar microrelats.

Moltes gràcies per l’alta participació en aquesta edició tan especial! Properament es publicaran les dates per conèixer el veredicte del jurat.

NO PREGUNTES POR MI TIERRA

Si vienes pidiendo guerra
no preguntes por mi tierra
no preguntes por mi tierra
si vienes pidiendo guerra

Andaluz y campechano
el de la buena cosecha
cortijero con orgullo
pues nací en un cortijo

Pero tengo el alma noble
y el acero bien templado
y yo defiendo a mi tierra
en toditos los fregaos

Si vienes pidiendo guerra
no preguntes por mi tierra
si vienes pidiendo guerra
porque saldrás trasquilao

Soy cortés y mujeriego
amante de un buen sembrao
y en los tablaos flamantes
un bailarín consumao

De mi nobleza doy arte
de mi temple buena fe
y a mi tierra andaluza
siempre dentro llevaré

Si vienes pidiendo guerra
no preguntes por mi tierra
pero si vienes en paz
te la doy todita entera

Pseudònim: El poeta triste

NOCHE SIN MEMORIA

Quiero escapar de la trágica fosa
tratando de olvidarte con el vino
pues de tanto quererte estaba ciego
por ello te recuerdo a cada instante

Cuando el miedo atenaza la sonrisa
y la noche se troca en tristes horas
el insomnio arrebata todo instante
y soñarte sin temor ya no puedo

Nunca he sido de ti, jamás el dueño
y un lamento me crece entre la espuma
el lamento del deseo irrefrenable
por fuente de angustiosas decepciones

Se pueblan de tinieblas los espacios
cruzan los vientos sin parar siquiera
y sueño por las noches que te tengo
quedándome sin nada en la mañana

Pseudònim: El poeta triste

VUELVE UNA VEZ MÁS

Otro día más mirando a través de la ventana. Hoy llueve, y el asfalto mojado de la calzada le da a la ciudad un aspecto todavía más fantasmal. Nadie paseando. Coches parados. Las gotas de lluvia golpeando repetidamente en el cristal. ¿Qué pasará cuando todo esto acabe? Ya nada será igual, pensó. Mira al horizonte. Hoy está un poco más claro que ayer. Sigue esperando. Estos días pasan las horas más despacio, mirando a través de la ventana. Oscurece. Las luces iluminan las calles, que siguen desiertas. Una sombra dobla la esquina y la puede ver desde la ventana. Sonríe. Ya la ve llegar. Respira aliviado una vez más, con la incertidumbre de no saber cuando dejará de hacerlo. Suena la llave. Entra. Su héroe, el de todos, vuelve a casa un día más.

Pseudònim: HUGO TRIVES

El monstre

Estava avorrida, molt avorrida. Acostumava a deixar-me portar pel vent, fent divertides piruetes i voltes a l’aire, però en aquell precís instant no tenia res a fer. Còmodament instal·lada a la catifa, vaig tractar de recordar alguna de les aventures que m’havien passat temps enrere, com un cop en que una amiga meva fou empassada per un gos.

Però de sobte, es va encendre un llum, i les meves companyes i jo vam cridar esglaiades: la claror ens feia visibles a l’ull humà. El pànic es va estendre per tota l’estança i, llavors, es va sentir el soroll. El soroll de l’aspirador que, per a nosaltres, les brosses de pols, era l’enemic més temut, ja que podia xuclar-nos en un segon.

Per això, vaig tractar de fugir del monstre. No vaig tenir gaire sort, i vaig ser engolida.

Pseudònim: Cambises

Nova edició del concurs de microrelats de Cugat Mèdia

Cugat Mèdia posa en marxa la 13a edició del Concurs de Microrelats. El mitjà multimèdia vol portar a terme aquesta iniciativa en una edició especial i solidària dedicada als malalts ingressats per coronavirus, així com al personal sanitari que està treballant en aquests moments excepcionals. Davant la petició dels malalts ingressats als hospitals que la ciutadania enviï cartes, ja que passen moltes estones sols a les UCI, Cugat Mèdia posa en marxa aquest concurs per tal de poder fer arribar els textos tant als malalts ingressats a l’Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) i a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa com als sanitaris d’aquests centres i dels CAP de Sant Cugat, que també estan passant moments molt durs.

La directora de Cugat Mèdia, Mònica Lablanca, destaca el vessant solidari que adopta aquesta nova edició i la voluntat del mitjà de contribuir a fer menys feixuga l’estada dels malalts i dels sanitaris en els hospitals de referència de Sant Cugat.

La vida

Si es así, la vida es como una representación teatral.
Creemos que tenemos muchas cosas importantes que hacer, creemos que realmente elegimos nuestra vida cuando, de hecho, jugamos con un papel, nos guste o no, nos guste o no. Cortina, uno nace, y cortina, uno muere. No lo cortamos. Y lo que hay entre estos dos términos está en las tablas de la existencia.
A veces tenemos derecho a aplausos, incluso a bis y, a veces, nos abuchean, silban o incluso expulsamos la escena del Camarde. Y no porque fuéramos malos en nuestro papel, en absoluto. Incluso parece que siempre es el mejor quien se va primero. Creo que no es bueno que las personas mayores digan eso. Sí, si fuera cierto, significaría que los que se quedan son los peores. En general, prefiero ser un poco tonto y vivir más viejo que ser el mejor e ir primero

Pseudònim: Kiki

‘Volar al migdia’, el més votat al concurs de microrelats de Cugat.cat

‘Volar al migdia’ d’Ana Oleart, signat amb el pseudònim Lyra, és el text més votat pel públic en el concurs de microrelats de Sant Jordi de Cugat.cat. El premi d’aquesta iniciativa és un llibre electrònic Kindle Paperwhite. Els textos més votats en aquest concurs:

– ‘Volar al migdia‘, (849 vots)

‘Roses’, (796 vots)

‘L’amor és cec’, (443 vots)

‘Safari’, (146 vots)

‘The legend of the bulls attacks’, (77 vots)

Amb tu

Ho hauria fet tot per tu. Hauria viscut a les catacumbes de París, hauria treballat al camp de concentració d’Auschwitz, hauria mort per tu. Els paradisos artificials de Baudelaire haurien sigut menys addictius i la terra promesa de Yahvé menys desitjable que agafar-te de la mà; mai no l’hauria soltada. Tu emanaves la llum que hauria envejat el mateix Inti. Un bes teu em feia recordar els millors versos de Neruda. A l’interior dels teus ulls es trobaven els canons d’Espronceda i el verd de Lorca; amb ells em miraves i feies que el temps s’aturara. Sense les teues carícies mai no hauria descobert l’Atlàntida, l’Olimp, Icària, Oz… El teu riure alegrava el mateix Kierkegaard. La teua veu fou el més gran que mai no va poder escoltar Bethoveen.

Tu ja no hi ets. Ells tampoc hi son, com tampoc hi seré jo. Però he sigut… Amb tu.

La cita prèvia

Ràpid, ràpid. Les 19:00. Buf! Quina em poso la vermella o la negra? Va, que en mitja hora ja vindrà a buscar-me! La negra, que em ressalta més l’escot. .” Love is in the air, nanananana”  Pantalons o faldilla? Faldilla. Avui toca ensenyar cuixa. Merda! El maquillatge? On és?  Les 19:15. Les sabates? Hum… Aquestes no, que l’últim cop em van fer butllofes. Millor les roses.  Els sostens. .” Love is in the air, nanananana” La colònia, la bona. Maurici, Maurici! Serà una gran cita. Coll de sabates, quin mal! Les 19:29! Una mica de perfum. Estic boníssima! Les claus, les claus. Ai el rímel! Ara sí que ja baixo.”Love is in the air everywhere, I look around ,Love is in the air ,Every sight and every sound”. M’assec al banc de la porteria. Em trec les sabates. Han passat dues hores i res El trucu. El  telèfon del Maurici no deixar de repetir-me  El móvil al que llama esta apagado o fuera de cobertura.

Madame Bovary