Safari

El paisatge era meravellós. Jo somiava amb poder veure els elefants i les girafes. El pare també estava feliç amb aquella aventura; sovint em regalava un somriure i m’explicava alguna cosa dels animals o de les plantes que veiem per la finestra. La mare però, no s’ho passava tant bé; penso que estava cansada d’un viatge tan llarg, de les caminades, del sol… i, encara que no ho deia, diria que tenia una mica de por dels animals. Ens acostàvem a la zona més protegida d’aquell immens parc; cada cop les reixes eren més grans i ja podia veure els guardaboscos. I va ser justament allà, quan vam baixar de l’autobús i ens vam unir al nombrós grup que esperava veure els lleons, quan ho vaig sentir per primer cop: Refugiats! Llavors vaig deixar de saber en quin costat de la reixa estava.

Pseudònim: Naïm

 

7 thoughts on “Safari

  1. Molt bo. Safari m’ha fet reflexionar molt. Al costat nostre també tenim molta gent que necesita refugi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *