Mira’m

Abans d’anar a dormir, aquesta nit, quan estiguis estirada en el llit, relaxada, i ja mig adormida, vull que pensis amb mi. Pensa amb mi i imagina que pots volar. Que no peses res i que si vols pots flotar en el aire amb tota tranquil·litat. Et sents segura i tranquil·la. Pots volar i deixar enrere tots els teus problemes i preocupacions. Imagina-t’ho. Que gran sensació, no creus?

La pròxima vegada que em vegis recorda aquesta sensació i així voldràs dir-me la veritat. Perquè quan dius la veritat et treus un gran pes de sobre.

Jo et diré “Hola” i et sentiràs com una ploma. Lleugera, ingràvida, gairebé inexistent…

Pensa en el que t’he dit. Vola.

Rosita Roja

Silenci

El silenci de l’habitació va aconseguir paralitzar els seus pensaments. Únicament hi havia al centre una taula i dues cadires. Les seves parets fredes i un trist color gris era l’únic que acompanyava el mobiliari. Escoltava el ressò de la seva pròpia respiració i els batecs del seu cor eren constants i ferms. Mai hagués imaginat estar asseguda en un lloc com aquest. Va intentar posar les mans damunt la taula però el dolor als canells ja era gairebé insuportable. La porta es va obrir lentament. Va entrar el mateix home que feia tan sols uns minuts l’havia portat fins allà. Es va acostar cap a la taula, la va mirar i va deixar una fotografia. Ella va observar la imatge detingudament. Era una jove parella: ell noi portava una petita maleta i la noia un preciós ram de roses vermelles. Va intentar recordar on els havia vist abans.

 

Vanjor78

Salvador Espriu se’n va al cinema

Avui he vist el llibre de poesia de Salvador Espriu d’Edicions 62, que fa molts anys vaig comprar, a la part alta de la llibreria de casa. M’he posat a fullejar-lo i he trobat un petit tresor

A la pàgina 518, com si fos un punt de lectura, hi havia una entrada del Cine Euterpe intacta. El cine Euterpe de Sabadell ja no existeix. L’entrada està segellada amb una data en tinta blava i s’hi pot llegir: “31 de Marzo de1970”!

“…. Com és llarg d’esperar/ un alçament de llum en la tenebra!””, diu el poeta en aquesta pàgina.

Era, doncs, l’any 1970 quan l’Espriu i jo anàrem al cinema. Què devia pensar llegint aquest poema? L’any 70 encara era de nit.

Euterpe

La caixa de bombons

El silenci s’havia instal·lat dins seu com un virus fatal. La Glòria no gosava obrir el llum, ni córrer les cortines, no gosava sortir del llit i menys, al carrer.  Els embolcalls dels bombons s’amuntegaven sobre el terra sense que a ningú li importés. Només podia continuar menjant-ne un darrera l’altre, sense  pensar, submergida en un estat absent del que no es volia recuperar.  Cada cop se sentia pitjor i una pregunta li ressonava dins el cap: -“Per què viure, si no puc menjar el que més m’agrada?”.  La Glòria, immersa en el seu món,  temptant la seva obesitat, no era capaç d’afrontar el repte de canviar el seu ritual diari.

Un 23 d’abril, la caixa de bombons va caure al terra sense fer cap terrabastall, mentre el millor dels seus somriures aflorava en l’expressió de la Glòria que havia aconseguit el que més havia desitjat: una dolça mort.

Marblau

L’orgull de la família

Havia estalviat durant mesos per pagar aquell viatge, i quan vaig reunir els diners, un amic del meu germà em va aconseguir els papers per embarcar. El dia abans de marxar em vaig acomiadar de la família i els amics. La mare em va donar una bosseta amb fulles de osang per protegir-me durant el viatge. L’avi em va dir amb ulls plorosos que el pare estaria orgullós de mi. Els meus germans em van abraçar emocionats i una mica envejosos de que fos jo, el més petit, el que emprenia aquella aventura.

Aquella nit vaig anar sol fins la platja on m’esperava el vaixell. Em va estranyar que ens fessin embarcar de nit i que ens prohibissin portar res més que una motxilla. Quan vaig trepitjar la coberta, una vintena de nois arraulits al terra em van mirar amb cares de por i fred…

Metro del jo

Seguir recte o tombar a l’esquerra? Tombar a l’esquerra. Li feia gràcia pensar que en deixar enrere l’enforcall una altra imatge seva hauria decidit seguir recte, potser a un altre pla no perceptible. Això ho feia a cada cruïlla, nus, desviació o cantonada i després de 15 minuts dibuixava tot un entramat de trajectòries de diferents colors definides en plans que sempre el tenien a ell i les seves decisions de variable i que, superposades, creaven allò que ell anomenava el “Metro del Jo”

A la línia 3 mirava aparadors, a la 7 era a un cafè, a la 13 és perdia dins els ulls d’una estranya. Ell, però, sempre viatjava a la 1, la sensible; mentre es preguntava si d’altres vagons no serien millors. Era aleshores quan tornava al joc de les notes mentals. Nota mental: “Comprar màquina de diapositives. Res millor per canviar de pla.”

El formigot

El camí de l’escola

Fa molt i molt temps, tant que fins i tot els més vells no ho recorden, una colla de nens va trobar un camí alegre i segur que els duia del poble a l’escola. Al principi hi passaven quatre, però poc a poc, any rere any, més i més nenes i nens feien drecera per aquest màgic camí, que creuava fàcilment la riera i els portava entre flors i cultius, farigola i romaní, cada matí cap a escola.

Vet aquí que pares i mares també començaren a passejar amb els més petits pel camí, i així més i més gent del poble en gaudia, tot passejant el ca, o els més agosarats fent jogging.

Un bon dia, quan els nens feien vacances, el camí s’entristí i se’n va anar. Ara, quan arribi el dia de tornar a escola, per on passaran tots aquests nens, fills i germans de tots els nens que, al llarg de vint anys de la meva memòria han passejat i corregut, a peu i en bicicleta pel camí que ja no hi és?

Si algú en té notícia, per favor digueu-ho ben alt, a molts ens agradaria tornar lo a trobar!

El Caminant

Fred

Començava el dia malament. Mai havia sigut supersticiosa però just aquell matí, al posar el peu descalç al terra i sentir la fredor intensa de la rajola, va comprendre que tot aniria malament. Va recollir-se el cabell sense esma, com desestimant qualsevol possibilitat de tenir un dia feliç. A fora el carrer respirava un aire fred i humit i els núvols es projectaven amenaçadors sobre les cases. I a sobre plourà!- exclamà enfadada. El fred de la rajola. El fred del carrer. El fred s’havia instal·lat dins seu. Va pujar al bus trista i va seure al costat de la finestra, amb el front recolzat al fred del vidre. Com si així volgués acabar de submergir-se en el glaç d’aquell dia. De sobte la ràdio del bus va fer ressonar More than words, la seva cançó preferida. I la veu dolça de la periodista que convidava a escoltar-la trencà el gel. Aquell prometia ser, sens dubte, el millor dia de la seva vida.

Sol d’Agost

SO_OMBRÍVOL

Cos de justa mesura, ben fet, tendre, llatí, besat, avançava, decidit i silenciós, sobre el terra acabat de polir. A primera hora matinal, la calitxa pesava sobre la ciutat, que anava prenent color. Des del finestró, la visió dels terrats era ombrívola. Les sortides exteriors d’edificis rònecs, sempre fascinants. A manera de sortida envers cap lloc. En concret, una lluminària gastada era oblidada, encesa per joves que, escasses hores abans, havien pujat a fi de, sobre es paper, passar temps en nit d’agost. Nois i noies, de cossos gastats, que fregaven la maduresa sense abandonar gairebé l’adolescència. Diversió no límit. La suma de converses havia abocat, amb permís del vent, a un soroll confús, interrumpit per un xiscle d’esglai: un suicidi? Els terrats amaguen. Espai, també compartit, mirador inversa, trencat, d’accés difícil, en contínua degradació. Cada terrat és història viscuda. Lucía va tancar les cortines. Havia arribat l’hora de dormir.

La casa del copy

Bases de la 6a edició

Bases dels concursos de microrelats i micropoemes de Cugat.cat. 6a edició

Categories i requisits


· Microrelats. Adults. (18 anys). 10 línies (Arial 11). Català.
· Micropoemes. Dirigit a joves i adolescents. 5 línies a Facebook. Català.
· Microrelats en anglès. A partir de 12 anys. 10 línies (Arial 11).

Recepció de continguts

Per participar en la 6a edició del concurs de microrelats en català, cal tenir més de 18 anys i enviar el relat de 10 línies en Arial, cos 11, amb un títol, un pseudònim i les dades de contacte a l’adreça de correu santjordi@cugat.cat. En la categoria d’anglès, en la qual s’hi pot participar des dels 12 anys, cal afegir també l’edat del creador.

Amb relació amb les creacions de micropoemes, hi podran participar joves d’entre 12 i 18 anys, publicant directament el seu poema de màxim cinc línies al Facebook del Casal de Joves TorreBlanca.

Totes les propostes seran acceptades fins al 21 d’abril a les 23.59 a santjordi@cugat.cat i que compleixin els criteris de les bases del concurs (Extensió, estil, idioma, correcció,… ).

Publicació

Tots els microrelats, que compleixin els requisits, es publicaranal web especial de Cugat.cat a partir del 3 d’abril. Els micropoemes es publicaran al Facebook del Casal de Joves.

Premiats
Un per categoria, el jurat pot donar-ne més d’un (accèssit).

Jurat

El dia 22 d’abril es reunirà a les 11 del matí a Cugat.cat per dirimir guanyadors, i si s’escau accèssits. El jurat tindrà en compte l’estil, l’originalitat i la qualitat de la redacció per decidir els guanyadors

Lliurament de premis

Els treballs guanyadors es faran públics el dia 23 d’abril (Diada de Sant Jordi) durant el decurs del programa ‘Sant Cugat a Fons’ a la plaça d’Octavià. Es farà in situ el lliurament de premis de les categories de microrelats en català i microrelats en anglès. El premi de la categoria de micropoesia es lliurarà, una tarda a concretar, al  Casal de Joves Torreblanca (A causa de l’horari escolar).

Entitats que hi col·laboren:

. Alexandria. c/ Villà, 10. 93 675 32 01www.alexandriallibres.com

. El Celler de llibres. c/ Rambla del Celler, 25. 93 674 96 59. cellerllibres@slave.net

. Paideia. c/ Santiago Rusiñol, 40. 93 674 03 14. paideia@paideia.e.telefonica.net

· Pati de llibres. c/ Xerric 22. 93 583 17 22. www.patidellibres.com

. Òmnium

· Sprint IdiomesCarrer Francesc Moragas, 4. 936 74 66 35. info@sprintidiomes.com

· Vodafone

. Xarxa de Centres Culturals Polivalents

 

Organitza

Cugat.cat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Casal de Joves Torreblanca.