Volar al migdia

Em giro a mirar per la finestra i en pocs segons abandono la sala on em trobava. N’he sortit volant en un dels meus habituals passeigs de migdia. Exploro terres llunyanes tot somniant visitar-les algun dia. Recorro camins pels que només els imaginadors caminem. Volo per sobre els caps de tothom observant com fan la seva vida.

Poc a poc però començo a alentir el meu vol, ja és hora de tornar. Amb més penes que alegries travesso la finestra que fa pocs minuts m’ha obert una via cap a mons fantàstics però que ara m’obliga a tornar a la petita presó que és el meu cervell.

Un cop dins torno a l’avorrida realitat que en aquest moment consisteix en números incomprensibles escrits a la pissarra tot desitjant que sigui demà per poder tornar a volar al migdia.

Pseudònim: Lyra

 

18 thoughts on “Volar al migdia

  1. Bona tarda Lyra,
    Mai hagués cregut que el jovent pogués escriure amb un lèxic i amor tant profund.
    Felicitats,
    Artur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *