Cugat.cat dóna el tret de sortida a la 10a edició del concurs de microrelats de Sant Jordi

Cugat.cat dóna el tret de sortida a la 10a edició del concurs de microrelats de Sant Jordi. Els interessats a participar al certamen literari organitzat pel grup de comunicació multimèdia amb el suport de l’Ajuntament i Sprint Idiomes poden enviar els textos fins al 18 d’abril a les dotze de la nit a santjordi@cugat.cat. Els guanyadors s’anunciaran el dia de Sant Jordi, a les onze del matí, al magazín ‘Sant Cugat a Fons’, que s’emetrà en directe des de la plaça d’Octavià. Enguany el concurs proposa quatre categories: adolescents de 12 a 14 anys, adolescents de 15 a 17 anys, adults i llengua anglesa a partir de 12 anys. Els santcugatencs que hi vulguin participar han d’enviar un microrelat de màxim 10 línies en font Arial a cos 11, amb un títol, un pseudònim i les dades de contacte.

Els microrelats que compleixin els requisits es publicaran diàriament al web especial de Cugat.cat. El jurat es reunirà el 21 d’abril per escollir els relats guanyadors, que s’enduran un lot de llibres, entrades per a espectacles i cursos. S’escollirà un text vencedor en cada categoria tot i que el jurat es reserva l’opció de concedir un accèssit.

Entre el 25 d’abril i el 2 de maig s’obriran les votacions de la categoria de relat més popular a través del web. El que obtingui més vots s’endurà un lector Kindle.

Col·laboren en aquesta 10a edició les llibreries Alexandria, El Celler de Llibres, Pati de llibres i Penguin Random House. També hi participen Sprint Idiomes, l’Ateneu, la Xarxa de Centres Culturals Polivalents (XCCP) i el Teatre Auditori.

 

———-

Alba Triadó

 

 

‘Volar al migdia’, el més votat al concurs de microrelats de Cugat.cat

‘Volar al migdia’ d’Ana Oleart, signat amb el pseudònim Lyra, és el text més votat pel públic en el concurs de microrelats de Sant Jordi de Cugat.cat. El premi d’aquesta iniciativa és un llibre electrònic Kindle Paperwhite. Els textos més votats en aquest concurs:

– ‘Volar al migdia‘, (849 vots)

‘Roses’, (796 vots)

‘L’amor és cec’, (443 vots)

‘Safari’, (146 vots)

‘The legend of the bulls attacks’, (77 vots)

Endins

Fa temps que me n’adono que em miren amb recel. Des que vaig sortir del grup. Al principi era rebuig, després indiferència, al final temença. Va ser des del dia en què vaig dir prou. Prou de pertànyer a un grup, l’objectiu del qual no és altre que criticar l’absent, l’extern, l’immigrant, el desconegut. Com si dins el mateix grup no n’hi haguessin, de defectes, de temors, de tristor. No és aquest rebuig cap el diferent l’intent d’evitar mirar cap endins i veure la buidor esfereïdora? D’esquivar la solitud intensa que queda en enfrontar-se al mirall? D’esvair-se dins els altres per obviar-se a un mateix ? Em miren amb recel quan passo pel seu costat. I jo els somric, mentre segueixo buscant incansablement una espurna d’autenticitat.

Pseudònim: Selvàtica

 

La casa del meu amic

Un bon dia ,  en Joan , un dels meus millors amics, em va convidar a casa seva . Mai hi havia estat! Aquell dia , ens va venir a recollir a la escola el seu pare amb cotxe. Quan vam arribar , vam pujar uns esglaons de fusta desgastats que cruixien de vells. Entràrem per la porta i el pis que vaig veure era vell , lleig i fosc . Però em va dir… : -no pensis que això es la meva casa ehh.

Em vaig sorprendre però va obrir una porta i hi havia un jardí molt ben posat amb arbres de tots el tipus i serpentejava un camí de marbre pel mig . El camí travessava un bosc i darrere el bosc es veia un castell inimaginablement gran i luxuriós . Em va impactar molt , i encara més quan vaig entrar.

Pseudònim: Niikksnn

 

Microrelat

Em vaig aixecar un dia més a la vil.la de Sant Cugat, com cada dia. La meva rutina era, anar a comprar el pa. Vaig acomiadar-me de ma mare i vaig sortir de casa.

Ja en la fleca, vaig enamorar-me dels olors que desprenia aquella fàbrica de delícies. D’una altra banda, allà a la cantonada, hi havia un homeless que demanava desesperadament menjar. Quan vaig mirar-lo, vaig penedir-me d’ell, vaig tornar a  casa i vaig agafar els meus estalvis de la guardiola.

Al arribar-hi, vaig convidar-li aquell home a un esmorzar. Finalment, després del esmorzar, vaig comprar el pa de pagès i vaig dirigir-me cap a casa. Alla a casa, vaig poder gaudir d’un bon esmorzar com són les torrades amb melmelada de l’ àvia. El dia no podria haver començat millor: la satisfacció d’aquell humil home i un bon esmorzar.

Pseudònim: russywest_0

 

Enyorada infància?

Com cada matí, va arribar arrossegant els peus, cansat i abatut fins al Turó de Can Mates. Va seure en un banc i es quedà embadalit amb el joc dels infants. Ja havia superat la vuitantena, i l’espectacle del jovent el feia retornar a la seva enyorada puerícia. Uns jugaven a la xarranca; alguns s’empaitaven; un grup s’amagava i una nena els buscava cantant un, dos, tres, pica paret; altres corrien darrera una pilota simulant ser els seus jugadors preferits… ¡Joventut tendra! ¡Infantesa enyorada! ¡Qui pogués tornar el temps enrere i reviure aquells grats moments! Amb els ulls tancats, amb un somriure distès, deixava volar la seva imaginació. Se sentia immers en un somni flotant. De sobte… patapam! La pilota s’esclafà en tota la seva cara fent-li saltar les ulleres. Els nens i nenes s’escaparen. Ell sols alliberà una pensament: “Malparits!”.

Pseudònim: Trencaclosques

 

Fa molt temps…

Fa molt de temps hi havia un castell en una ciutat. Dintre del castell hi havia una presó amb un drac empresonat. Diu la llegenda que aquell mateix drac havia atacat la ciutat fa 100 anys. Uns valents van anar al seu cau quan estava dormint, però de sobte es va despertar i va poder defensar-se. Van haver de fugir. Això s’intentava tots els anys però no podien agafar-lo. Un dia van poder atrapar-lo quan estava dormint. Aquesta és la llegenda però hi havia una persona que no la creia. Llavors va anar a parlar amb el drac i li va dir que només havia defensat a la ciutat. Això s’ho va dir a l’alcalde i el drac va ser alliberat.

Pseudònim: SANCHONESA

 

The life

That’s the story of a rebel teenager. He always had the thought that we only live life once, so he had to live the best that he could. In order to that, he didn’t study too much, he always go to parties, hang out with friends and unintentionally started to shelve his parents and family. One day he was arriving to his house when suddenly an accident took place in front of his house. He went running to the crashed car, because the car looks familiar to him and it resulted that it was his father car. His father was dying, an on his last words he said to him: “Do not waste your time and make sure that you live the life that makes you happy”. Those words change completely the life of this rebel teenager and he started to focus on his future. At the end of his life he wouldn’t regret of nothing he had done in his life, he live the life that makes him happy.

Pseudònim:                 MSM