Al segle XXI hi havia llums vermells a les voreres perquè els qui parlaven pel mòbil no acabessin sota les rodes dels cotxes, ho podeu creure? Avui, un segle després, no hi ha cotxes. Ens desplacem dalt el nostre Smart-Patinet amb navegació autònoma i per satèl·lit. I no tenim mòbils, duem implantat al crani el Tontius-Casc de realitat irreal. Immersos en un món creat per les millors ments del PUM (Pensament Unificat Mundial), ja podem riure com babaus o plorar com Magdalenes que ningú no es fixa en ningú. Les nostres experiències són prèviament modificades i filtrades. Res d’estirabots, cap esforç… Som feliçooos! L’avi Cugat es desperta amb un esglai, quin mal son! Es frega els ulls i s’eixuga el rajolí de baba que li ha caigut durant la becaina. El que ha somiat no arribarà mai. Tot i així… li sona una miqueta. Quina tarda de sol! En sortir al carrer, li farà un crit a en Medir. Es prendran un cigaló a cal Caballu i després, xino xano, aniran fins al pi d’en Xandri, tot fent petar la xerrada. Sota el capvespre boig de grocs i violetes. En directe.

Pseudònim: Marina

Sabia que tothom la buscava, una sola paraula però amb un poder immens, suficient per fer desaparèixer la màgia. Jo, l’única coneixedora del seu gran secret, ell, rei d’un misteriós món ple de històries fantàstiques, personatges temibles i mil raons per voler ser conquistat. Aquell nen impenetrable, tenia un regne als seus peus difícil de governar; un drac majestuós, cavalls tant ràpids com el vent, ogres i tempestes que a ulls del petit rei indicaven la fi d’aquell fràgil mon. No era una tasca fàcil però era seva, només seva.

Obro els ulls, m’agafa fort de la mà, avui no vol entrar a l’escola. El paper amb el maleït diagnòstic, aquella paraula que avui tothom estava esperant: autisme, doblegat a la meva butxaca. L’acaricio indecisa…encara no.

Perseguim amb la mirada l’avió de paper que fuig buscant el misteriós regne on tothom és rei i lliure.

Pseudònim: Oli

Sóc el típic lletraferit afectat per la recalcitrant crisi que consumeix la societat actual. El meu cervell ha tancat a pany i forrellat deixant-me en la inòpia. De fet, ha resolt de forma unilateral abaixar les persianes per culpa d’unes neurones que s’han declarat en vaga indefinida, fartes de ser espremudes fins a la sacietat mentre rendien homenatge a les muses. La meva ment, víctima d’obsolescència programada, divaga en cabòries i elucubracions buscant en va els arguments que d’antuvi l’abarrotaven, una espurna de la creativitat que abans l’aclaparava. I què dir de les divines muses? Aquestes ladines i capritxoses entitats, font d’inspiració de literats i poetes, han fugit cames ajudeu-me i a hores d’ara romanen en parador desconegut.

Pseudònim: David 

No voldria semblar agosarada ni irreverent, però he d’advertir-vos que no sóc de carn i ossos, sinó fruit d’un insondable misteri amb la missió primordial de repartir ventura i estendre la felicitat en les llars d’arreu. Em dedico a buscar persones a qui concedir una oportunitat. Tan bon punt trobo l’afortunat, inspiro a fons i faig un saltiró per ficar-me a la butxaca i fondre’m amb una butlleta de qualsevol sorteig en un vincle enigmàtic i estrany alhora. Suposo que a hores d’ara ja haureu endevinat qui sóc… Pel que fa a mi, hi ha una mena de pacte de silenci sobre la meva existència, fet que jo també respectaré, perquè ja se sap que la sort és capriciosa i fugissera, sobretot pel que fa a les loteries… Al cap i a la fi ningú ha dit que la professió d’atzar sigui senzilla.

Pseudònim: David

Abans jo escrivia amb sorprenent fluïdesa. La meva fecunda imaginació ordia trames inversemblants que feien les delícies dels lectors. Llavors feia servir un ampli repertori de recursos estilístics a fi d’embellir la forma dels meus relats, els arguments dels quals, fruit d’un viu enginy, estaven dotats d’una intensitat narrativa pròpia de les obres magistrals, fins esdevenir una de les plomes més prestigioses del panorama nacional, alhora que em van catapultar al cim de l’èxit i m’han convertit en un eminent lletraferit, un autor consagrat en el camp de la literatura.

Abans jo era un escriptor prolífic i genuí que…

Abans jo era un escriptor…

Abans jo…

Pseudònim: David

Hi ha qui pensa que el món acabarà engolit en un remolí de foc.

D’altres asseguren que finirà soterrat sota un mantell de gel.

Arran del que sé del voluptuós desig

i després de patir l’inefable i deliciós turment de l’amor,

jo m’inclino per la fervorosa opció

d’un esclat d’escalfor.

Pseudònim: David

Una lleugera brisa separa els meus cabells, acompanyant-me en el camí de tornada a casa, reforçada per l’empenta d’una mirada neta, discreta i un xic d’amagades. Seiem al mateix banc mirant tots dos cap a la muralla, entre la timidesa de dir-nos alguna cosa o restar en silenci sense mirar-nos la cara. Els músculs encongeixen les cames pels nervis i la curta distància, la tremolor d’un instant que sembla que mai s’acaba. No sé com iniciar una conversa i la por m’envaeix l’ànima, i si la teva veu es torna tosca, esquerpa o llunyana? Així que opto pel silenci dels llavis i el crit silenciós de les ganes, m’aixeco amb la prudència de no tocar ni un pessic de les teves cames, dient-me a mi mateixa que potser demà serà la nostra tarda, qui sap si la llum que tenyeix de colors el monestir tornarà demà com a testimoni de l’amor que sentim l’un per l’altre.

Pseudònim: Atenea-Nike