PUM

Al segle XXI hi havia llums vermells a les voreres perquè els qui parlaven pel mòbil no acabessin sota les rodes dels cotxes, ho podeu creure? Avui, un segle després, no hi ha cotxes. Ens desplacem dalt el nostre Smart-Patinet amb navegació autònoma i per satèl·lit. I no tenim mòbils, duem implantat al crani el Tontius-Casc de realitat irreal. Immersos en un món creat per les millors ments del PUM (Pensament Unificat Mundial), ja podem riure com babaus o plorar com Magdalenes que ningú no es fixa en ningú. Les nostres experiències són prèviament modificades i filtrades. Res d’estirabots, cap esforç… Som feliçooos! L’avi Cugat es desperta amb un esglai, quin mal son! Es frega els ulls i s’eixuga el rajolí de baba que li ha caigut durant la becaina. El que ha somiat no arribarà mai. Tot i així… li sona una miqueta. Quina tarda de sol! En sortir al carrer, li farà un crit a en Medir. Es prendran un cigaló a cal Caballu i després, xino xano, aniran fins al pi d’en Xandri, tot fent petar la xerrada. Sota el capvespre boig de grocs i violetes. En directe.

Pseudònim: Marina

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *