AFANY DE FELICITAT

A la fi he pogut lliurar-me de la sensació abassegadora que comporta el maltractament, tot i patir encara malsons. De fet, he aconseguit trencar les cadenes que em lligaven a un matrimoni ominós. Gràcies a Déu de mica en mica he sabut redreçar la meua vida al costat d’un home que em respecta i m’estima per damunt de tot. Malgrat la recança d’un passat dissortat, el meu cor ha revifat de bell nou i a hores d’ara batega cofoi de joia en un frenètic afany de felicitat.

Pseudònim: David van Beusekom

LA MEVA VIDA

El temps no passa endebades. En ocasions, els anys són feixucs, atapeïts de tràngols de mal pair, d’altres més lleugers farcits de records afalagadors i emocions fugisseres, que van omplint el sac de la memòria, ordenats o amuntegats, plens de joia, però també d’infortunis i de mals averanys. Tot plegat, són el resum de la meva existència, la vida que un dia els meus pares, estimant-se, van tenir a bé engendrar.

Pseudònim: David van Beusekom

UN SAC DE PELL

Tots els éssers humans som només un sac de pell que tragina una barreja de sang, ossos i òrgans. Però aquest sac de pell sóc jo, i tu, i ell… tothom n’és un. Malauradament, aquest sac de pell és l’únic que posseïm amb els seus avantatges i inconvenients. Tanmateix, aquest sac de pell alberga un cor que genera uns sentiments més o menys nobles i un cervell on s’allotgen tots els records de la nostra existència. No sé pas si existirà l’ànima, però fins el darrer alè hem de romandre agraïts a aquest sac de pell tangiblement atrotinat, que tanta felicitat ens forneix durant anys i panys. I, sobretot, hem de tenir cura d’ell amb l’esperança de gaudir d’una vellesa digna, perquè de vida, com de sac de pell, només hi ha una i cal aprofitar-la bé.

Pseudònim: David van Beusekom

SOROLL DE FERRO

Es deia Keith. Tenia 13 anys, i un munt de ferides obertes a les mans.
Aquell ferro li havia semblat manejable i dòcil al principi, quasi amigable. Però amb el pas dels mesos semblava que la matèria s’enduria. Es feia més i més pesada, i més hostil. Les seves mans ja no eren mans de nen, sinó d’aquell que ha perdut tota esperança en el futur, però també en el passat. Havia oblidat d’on venia. Era un Keith desdibuixat d’ell mateix, entre el soroll de les màquines i la suor d’aquells homes que esbufegaven. Es deia Keith. Tenia 13 anys, i treballava a les drassanes de Belfast, construint un monstre de ferro forjat i d’acer. Clong! clong! Dia i nit. Un soroll dur i profund, que res podria apaivagar. Al cap i a la fi, aquell era ferro del Titànic. Dur i fred com el gel.

Pseudònim: Joana La Loca

SOBREVIURE

Ahir la vaig veure. Un somriure se’m va anar dibuixant més als ulls que no als llavis. Un somriure de tristesa i malenconia, que mirava més enrere que no pas cap a un futur que em va semblar immediat i inevitable.

La seva figura, tan elegant dins el vestit llarg amb una rosa de sang a l’escot, avançava amb passes decidides i harmòniques sobre dotze centímetres de tacó, fins a arribar on jo era, mirant-la embadalit: la pell molt blanca i el vestit molt negre, com el vel transparent que deixava veure els llavis vermells i aquella mà de llargues ungles, també vermelles, que l’apartà un sol instant.

Em va mirar, seductora i, somrient, decidí seguir caminant.

Pseudònim: Macondo

El buit o un camí a la llibertat

Un altre cos. Uns altres llavis. Uns altres ulls. No eres tu. Set del matí. Plors. M’n penedeixo. Perquè no eres tu. No ets tu. Ni tan sols sé per què ho faig. Ah, sí que ho sé! Per tapar el buit. Aquest buit que fa 35 anys que és així. Ple. Ningú em va ensenyar que cal deixar un foradet. Aquí. A prop del cor. Perquè poc a poc es vagi omplint. Però de bellesa. No de brutícia. La brutícia per no pensar. Pensar, pensar, pensar. Penso massa. Per què no et mors? Tampoc és la solució. Realment no penso això. Només va aparèixer. Però no vull que et moris. De veritat. No.
Ets. Eres tan inassolible. Les nits se’m van fer eternes l’última vegada. Però van deixar de ser-ho. Un dia, sense més ni més. Van deixar de ser-ho. I aquí m’n vaig adonar. Que jo sóc sense tu. Que existeixo sense tu. Que ningú m’ho va ensenyar, però que aquí estic jo per fer-ho. Per ensenyar-me. Aquest camí. Sense tu.

Pseudònim: Unicornio Azul

Tret de sortida a l’11a edició del concurs de microrelats de Sant Jordi organitzat per Cugat.cat

Cugat.cat organitza l’11a edició del concurs de microrelats amb la col·laboració de l’Ajuntament, Sprint Idiomes, Edicions Xandri i Associació Gabriel Ferrater. Les llibreries Paideia i Celler de Llibres, l’Ateneu i Penguin Random House donen suport a la proposta amb llibres i cursos que formen part dels premis per als guanyadors. Els textos es poden enviar fins al 18 d’abril a santjordi@cugat.cat.

Categories i requisits
Per participar-hi, cal viure, treballar o estudiar a Sant Cugat. Hi ha diverses categories, tres en català i una en anglès.

· Català: Joves A (12 a 14 anys) / Joves B (15 a 17 anys) / Adults (A partir de 18 anys)
· Anglès: categoria única, a partir de 12 anys en endavant

Recepció de continguts
Cal enviar el microrelat de màxim 10 línies en Arial, cos 11, amb un títol, un pseudònim i les dades de contacte a l’adreça de correu santjordi@cugat.cat. El text ha de ser un document .doc o .rtf. S’acceptaran els textos fins al 18 d’abril, a les dotze de la nit.

Publicació
Tots els microrelats que compleixin els requisits es publicaran diàriament al web especial de Cugat.cat.

Premiats
Un per categoria, però el jurat pot donar-ne més d’un (accèssit). Els premis consisteixen en lots de llibres, entrades per a espectacles i cursos gentilesa dels col·laboradors del concurs de microrelats.

També s’obrirà a votació popular el conjunt de microrelats. El període de votacions serà de les vuit del matí del 23 a les dotze del migdia del 26 d’abril. El més votat guanyarà un lector Kindle.

Jurat
Estarà format per Carolina Hernández (Ajuntament), Jordi Van Campen (Sprint Idiomes), Josep Gimeno (Cugat.cat), Joan Ramon Armadàs (Edicions Xandri) i Joan Artigas (Associació Gabriel Ferrater). El 20 d’abril el jurat es reunirà per decidir els guanyadors de cada categoria a Cugat.cat.

Lliurament de premis
El dilluns 23 d’abril, es donaran a conèixer els guanyadors en el programa ‘Sant Cugat a fons’ de Cugat.cat (91.5FM).

‘Moonlight’, el més votat al concurs de microrelats de Cugat.cat

Moonlight‘ de Chris Vallejo, signat amb el pseudònim Kurisu, és el text més votat pel públic en el concurs de microrelats de Sant Jordi de Cugat.cat. El premi d’aquesta iniciativa és un lector de llibres electrònic Kindle Paperwhite. Els textos més votats en aquest concurs:

 

Coneix els guanyadors del concurs de microrelats de Cugat.cat

‘La paraula’ en categoria d’adults, ‘El nostre viatge’ en joves A, ‘La supèrbia que va rebentar’ en Joves B i ‘Moonlight’ en anglès han estat els guanyadors del concurs de microrelats de Cugat.cat. Els premis s’han donat a conèixer al programa especial que el ‘Sant Cugat a fons’ ha fet coincidint amb la diada de Sant Jordi a la plaça d’Octavià. En total, han participat al concurs 86 persones. El jurat n’ha destacat ‘la qualitat literària’ i s’ha marcat com a objectiu de l’any vinent augmentar la participació a les categories d’anglès i joves A.

La categoria amb més participació ha estat la de joves B.

El premiats
Categoria Adults:
1r premi: ‘La paraula’ – Alexandra Sardà. S’endú un lot de llibres, dues entrades del Teatre-Auditori i un curs a l’Ateneu.

2n premi: ‘En la meva ment’ – Georgina Borotau. S’endú un lot de llibres i dues entrades per als espectacles de la XCCP.

Accèssit: ‘El malenconiós perfum de les flores del lilà’ – Mayte López Luque. S’endú un lot de llibres.

Categoria joves A (12-14 anys):
1r premi: ‘El nostre viatge’ – Berta Sánchez. S’endú un lot de llibres.

Categoria joves B (14-17 anys):
1r premi: ‘La supèrbia que va rebentar’ – Jan Guardiola. S’endú un lot de llibres.
2n premi: ‘No t’oblidaré’ – Oriol Cantó. S’endú un lot de llibres.

Anglès:
1r premi: ‘Moonlight’ – Chris Vallejo. S’endú un lot de llibres i un curs d’un mes a Sprint Idiomes.

Obertes les votacions populars
A partir d’aquest dimarts a les dotze comença també el període per votar els millors microrelats al web de Cugat.cat. El concurs durarà una setmana i el relat amb més vots s’endurà un lector de llibres electrònic Kindle Paperwhite.

——

Albert Prat