‘Moonlight‘ de Chris Vallejo, signat amb el pseudònim Kurisu, és el text més votat pel públic en el concurs de microrelats de Sant Jordi de Cugat.cat. El premi d’aquesta iniciativa és un lector de llibres electrònic Kindle Paperwhite. Els textos més votats en aquest concurs:
‘La paraula’ en categoria d’adults, ‘El nostre viatge’ en joves A, ‘La supèrbia que va rebentar’ en Joves B i ‘Moonlight’ en anglès han estat els guanyadors del concurs de microrelats de Cugat.cat. Els premis s’han donat a conèixer al programa especial que el ‘Sant Cugat a fons’ ha fet coincidint amb la diada de Sant Jordi a la plaça d’Octavià. En total, han participat al concurs 86 persones. El jurat n’ha destacat ‘la qualitat literària’ i s’ha marcat com a objectiu de l’any vinent augmentar la participació a les categories d’anglès i joves A.
La categoria amb més participació ha estat la de joves B.
El premiats
Categoria Adults:
1r premi: ‘La paraula’ – Alexandra Sardà. S’endú un lot de llibres, dues entrades del Teatre-Auditori i un curs a l’Ateneu.
2n premi: ‘En la meva ment’ – Georgina Borotau. S’endú un lot de llibres i dues entrades per als espectacles de la XCCP.
Accèssit: ‘El malenconiós perfum de les flores del lilà’ – Mayte López Luque. S’endú un lot de llibres.
Categoria joves A (12-14 anys):
1r premi: ‘El nostre viatge’ – Berta Sánchez. S’endú un lot de llibres.
Categoria joves B (14-17 anys):
1r premi: ‘La supèrbia que va rebentar’ – Jan Guardiola. S’endú un lot de llibres.
2n premi: ‘No t’oblidaré’ – Oriol Cantó. S’endú un lot de llibres.
Anglès:
1r premi: ‘Moonlight’ – Chris Vallejo. S’endú un lot de llibres i un curs d’un mes a Sprint Idiomes.
Obertes les votacions populars
A partir d’aquest dimarts a les dotze comença també el període per votar els millors microrelats al web de Cugat.cat. El concurs durarà una setmana i el relat amb més vots s’endurà un lector de llibres electrònic Kindle Paperwhite.
——
Albert Prat
Aquest estiu anava caminant per un carrer a prop de la Barceloneta quan de sobte, vaig tenir curiositat per una persona que estava demanant caritat. Era un home que demanava diners. Vem parlar una bona estona i hem va explicar que dormia al carrer, ja que el llocs que li havien ofert eran terriblement perillosos doncs la gent que compartia habitació era molt estranya. Em vaig apropar i li vaig preguntar el seu nom. Ell va respondre: hem dic Albert i amb sorprén que un jove com tu es preocupi per mi.
Li vaig preguntar si buscava feina i ell contestà que ningú li donava treball per la seva edat. Després de parlar una bona estona, ens vem fer amics i li vaig prometre que després del col·legit, li aniria cada dia a fer-li companyia fins que trobés una habitació per dormir.
Pseudònim: Capità Vermell
En Joan vivia a Londres quan es va enrolar al Titànic. Li va atreure la idea de treballar en un transatlàntic de tant majestàtiques dimensions. La feina, però, va resultar més feixuga del que pensava. Cambrer del restaurant a la carta, havia d’anar amunt i avall amb les comandes de la clientela. Poc abans de la mitjanit li van venir a dir que faltava gel per a les begudes. En Joan aprofità l’avinentesa per amagar-se a coberta a fumar. La nit era freda però la mar es veia molt tranquil·la quan, de sobte, va notar aquell cop. Va aixecar la mirada i de sobte albirà aquell monstre blanc. Ara tindrien gel de sobres per a tota la travessia però el vaixell, al cap d´una estona, jeia al fons del mar amb el cambrer adins congelat.
Pseudònim: Txisky
El cel és blanc. Cada dia enyoro la seva dolça blavor. Si tens més de 40 anys, sabràs que abans era blau, celeste, com el seu nom el definia. He trobat una llibreta i un bolígraf en aquest desert que li dèiem món. També és blanca per dins. El que donaria perquè estigués escrita. Fa 13.140 dies que no parlo amb ningú. La darrera persona que vaig topar va morir pel que va morir tothom, cremada per dins, la despietada mort que ens van sentenciar amb el virus abans de l’apocalipsi, a la guerra mundial més devastadora. Cruels ho eren totes. Tinc indicis de morir aviat. Temo que totes les taques que recorren el meu cos pateixin la combustió instantània i morir cremada. Escric això i no sé per què. No sé què dir-te i t’ho diria tot. Desitjo tan fort que vegis aquesta nota i em trobis. Encara que siguis la pitjor persona del món, seràs una persona.
Pseudònim: Noira
Jo també pasturava quan alguna cosa va agitar els matolls. Tot d’una, el ramat va alçar el cap alertat. El líder va donar el senyal i les mares van fugir amb les seves cries. Els més ancians vam romandre uns segons cavil·lant. No va passar res. Tornà la tranquil·litat. De sobte, el mateix cruixit esvalotà la multitud. Però aquesta vegada seguit d’un bram de dolor.
Pseudònim: Panthera Leo
En Barcelona un cuiner li diu al seu fill que vagi a comprar patates .Una vegada al mercat el fill es troba a la mort, que aquesta li fa un gest amb la mà. Quan el fill torna a la cuina li diu al seu pare – hem vaig a un altre lloc molt llunya ,a Rússia , la mort m’ ha fet un gest de mort-i s’ envà anar. Per la tarda el cuiner va anar al mercat a comprar les patates que tenia que comprar i s’ envà encontrar a la mort. Aquest li va preguntar- per què as ficat por al meu fill? La mort li va dir-Jo no l’hi ficat por només li volia dir que m’ emportaria la seva anima quan estigues a Rússia.
Pseudònim: MemiX
Fa ja uns quants anys que va pasar una cosa terrible en un poble
molt tranquil, on anaven a estiuejar els meus paresi jo.
Jo era petit, però recordo aquella aquella tragedia molt bé.
Un matí, es va trobar el cos d’una nena en el riu.
Aquella nena era molt bonica , rossa i amb uns ulls blaus com el cel, li deiem Bella. Aquell esdeveniment va sumir a la gent del poble en una gran tristessa, però també en una por terrible perque mai es va agafar al culpable.
Sempre es va sospitar d’un senyor que vivia en una casa apartada i molt gran.
Vivia sol i no es relacionava amb ningú.
Jo i els meus amics, a vegades ens acostaven a la casa per espiar el senyor solitari i sempre tenien la esperança d’averiguar alguna cosa, pero mai va ser així.
Pseudònim: Juan
Ahir vaig somniar que hem tocava la loteriai que hem gastavatots els diners en regals per el pare i la mare, i aquests, molt contents hem van dir que m’estimaven.
Avui me he despertat tot content. I cuan he baixat ha fer-lis un petó quan la mare tota enfadada me ha dit que ha rebut les notes i que no li hanagradat gaire js que tots els professors deien que hem portava molt malament.
Pseudònim: TheOne