Una persona sota el cel blanc

El cel és blanc. Cada dia enyoro la seva dolça blavor. Si tens més de 40 anys, sabràs que abans era blau, celeste, com el seu nom el definia. He trobat una llibreta i un bolígraf en aquest desert que li dèiem món. També és blanca per dins. El que donaria perquè estigués escrita. Fa 13.140 dies que no parlo amb ningú. La darrera persona que vaig topar va morir pel que va morir tothom, cremada per dins, la despietada mort que ens van sentenciar amb el virus abans de l’apocalipsi, a la guerra mundial més devastadora. Cruels ho eren totes. Tinc indicis de morir aviat. Temo que totes les taques que recorren el meu cos pateixin la combustió instantània i morir cremada. Escric això i no sé per què. No sé què dir-te i t’ho diria tot. Desitjo tan fort que vegis aquesta nota i em trobis. Encara que siguis la pitjor persona del món, seràs una persona.

Pseudònim: Noira

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *