I’m lost, lonely, left in the middle of the mountains, I’m here I repeat, but nobody seems to hear me. I try to think some way to get out of here, but there’s no solution or answer to my problem. Will someone rescue me? I am thinking. Maybe it’s too late! It’s cold and dark, very late for my eyes to still be watching. I close them, and suddenly, there’s a white light.
Pseudònim: Coco
Encara me´n recordo: jo estava a la cuina menjant sol. Des que havia mort la meva mare ja feia gairebé un any .M’havia acostumat a passar llargues estones sol mentre el meu pare s’emborratxava . Era la primera nit de Nadal que passava sol fa un any a aquestes hores estàvem els tres obrint els regals . El pare estava tardant molt . Sobtadament el telèfon va sonar . Quan el vaig agafar un senyor molt estrany em va preguntar si el Johnny Liften era el meu pare i jo li vaig dir que si . Em va explicar molt educadament que uns senyors em vindrien a recollir i que tingues la meva maleta preparada i va penjar. Jo en aquell moment vaig saber que el meu pare havia mort , després em vaig assabentar que havia mort en un accident de cotxe. I abans de passar tota la meva infància a un orfenat vaig decidir fugir . Fugir per sempre.
Pseudònim: Jofre
Amor, què és? Em miro al mirall i veig algú especial. No sóc jo, sinó l’home que sempre he somiat tenir al meu costat. Està empresonat en un costat i no em pot tocar per notar la meva pell. Estic enamorada? Em pregunto a mi mateixa. Allargo el braç per sentir-lo. Estem fets l’un per l’altre, però jo estic a un costat i ell a l’altre. Tanco els ulls i no veig res.
Pseudònim: Coco
El cargol, aquest matí s’ha aixecat d’hora, ja que vol anar a donar una volta per l’hort i menjar-se unes quantes fulles d’enciam. Però mentre el cargol va cap a l’hort, un pardal l’agafa per la closca i se’l emporta volant al seu niu per menjar-se’l. Peró el cargol li explica al pardal que es dirigeix cap a l’hort i li demana que el deixi anar a l’hort i, després de posar-se mes gras, que se’l mengi. El pardal accepta pensant que el cargol és babau però un cop arriba a l’hort s’amaga sota una fulla d’enciam fins que cau la nit. Un cop ha caigut la nit, el cargol torna cap a el lloc on tenía previst passar la nit quan es creua amb un mussol. Li diu que ve de l’hort i que demà tenia pensat tornar per posar-se mes gras encara i li demana que se’l mengi l’endemà. Però al dia seguent ja està en un altre hort ben lluny contant la mateixa història a un altre pardal.
Seudònim: countrymusic
Vivim a una bola gegant, ón uns éssers bastant estranys hi habiten entre nosaltres.
El més destacat d´aquestes espècies hi ha una que és la destacada. Són una espècie de espàrrec amb pel al cap.
Viuen en uns llocs plens de fum, a aquests llocs és quasi impossible respirar.
Es couniquen amb una espècie de codis, diferents segons el lloc en el qual viuen, la qual es una cosa dificil d´entendre.
La cosa més abrumadora és que mengen en un dia la mateixa quantitat que nosaltres menjariem en cent anys.
Però no nomès és això, la gent destrueix casa nostra per diversió, amb unes grans sabates.
Per terminar, cal dir que totes les espècies tenen les seves coses estranyes.
Portàvem ja dues hores esperant quan, miraculosament, ens va tocar: vaig demanar dos tiquets per entrar al cinema i tot just vam poder passar. Vam comprar un paquet de crispetes i dues aigües i ens vam posar a la cua per ensenyar les entrades i, quan va ser el nostre torn, el revisor ens va dir que els tiquets eren incorrectes i que estaven caducats. Em vaig quedar gelat durant uns segons i tot seguit vaig córrer cap a l’entrada del cinema traient fum per les orelles i vaig escridassar a l’home que ens havia venut les entrades. Finalment tot es va arreglar: havia sigut un malentés! L’home al que havíem ensenyat els tiquets s’havia confós de número. Després ens vam encaminar cap a les nostres butaques però per alguna raó no hi eren…
Pseudònim: Arkano
Hi havia una vegada un nen molt desobedient que es deia Chals i que, a l’estar cansat d’haver d’obeir a sa mare va demanar un gos pel seu aniversari. El gos el va anomenar Chals, així quan sa mare cridà: “Chals!” tindria l’excusa de pensar que estava cridant el gos. La mare al adonar-se de l’engany del seu fill, va cridar: “Chals! Vine! Chals!” i sense obtenir cap resposta va agafar el gosi el va ficar, viu, dintre d’una olla d’aigua bullint. El noi, a l’escoltar els udols del seu gos, va anar a veure què passava. Va trobar-se el gos mort. Havia sigut la seva mare i des d’aquell moment va abandonar la seva casa y la seva mare y va fugir.
Pseudònim: Spike2000
Tenia dotze anys . Una nit com qualsevol altra estava amb ma mare veient la televisió.
Vam canviar de canal i de cop i volta van donar una notícia sobre un accident:
“ Un camió ha embestit a un noi de 21 anys i ha mort”. Ma mare es va posar a plorar intensament. No sabia ben bé què pensar…
Van passar quatre mesos i ma mare va caure malalta: estava a un pas de la mort.
Vaig anar ràpidament a veure-la i les seves últimes paraules van ser: “Amor meu,no et preocupis, em vaig a viure amb el teu germà”.
Pseudònim: CALAMARÇA
Feia molt de temps que desitjaven tenir-lo. La mare sempre justificava el seu retard, «són coses que passan». En sonar el timbre, la família s’inquietà. «Al fons!, vigili!, a la cantonada del menjador!». Quan l’acomodaren els pares es retiraren i la nena aparegué i li somrigué. Com l’avi, de façana satisfeta, un bigoti dens. Panxut i de pell clara, poc pèl, i dues orelles que el distingien. El senyor la rebé molt tovament. «Tinc set i gana», li digué la nena. Els bigotis començaren a sonar i ambdós es transportaren a temps antics. Continuaren coneguent sirenes o homes tornant a casa, cavallers de taules rodones i potser pirates guerxos. «Maricel, el sopar és a taula!». Pam! La nena tancà el llibre, s’abaixà de la nova butaca tocant de peus a terra i acaronant-la, li mormolà mentalment a l’avi: «no marxis mai més».
Dido
Notava com tot començava a donar voltes al meu voltant i em costava aguantar-me dreta. No sabia què m’estava passant, però segur que res de bo. Intuïa que no era l’única afectada. Al meu costat, dues companyes del grup es sentien marejades igual que jo, i vaig veure’n dues més ja al terra. Tenia l’estranya sensació d’estar repetint una escena viscuda abans. Ho intentava però no podia agafar-me enlloc, així que finalment vaig caure jo també. Em van seguir les altres. Llavors, des del fons de la pista, es va sentir un fort crit:
-Strike!
Pseudònim: Punt i seguit