Després del fred hivern, any rere any,  esperava amb la il·lusió  d’un infant, l’arribada dels meus veïns. Per l’abril, arribaven del Senegal, amb l’esperança de tornar al seu cau, al seu niu.  Aquest any però, només trobaren pols, pedra derruïda, i unes gegantines màquines  en lloc de la seva casa acollidora…On aniràs ara estimada oreneta? On és la vila amb el teu niu fet de fang? Per què la modernitat i el progrés  s’emporta el caliu etern de la teva llar? Jo et faré un niu perquè a casa meva sempre tindràs el teu refugi.

Pseudònim:  Àngel Genís

Vaig sortir de la botiga amb el meu cuadre sota el braç, vaig trigar mitja hora en tornar a casa i vaig colgar el meu cuadre a l’entrada de la casa, era d’un rei q va gobernar Inglaterra fa uns centenars d’anys i quedaba espectacular. A mitganit em va despertar un soroll procedent de la cuina i quan vaig anar vaig veure al home del meu cuadre, em va dir venen a per tú y va desaparèixer , no vaig dormir en tota la nit. Dos setmanes després va sortir assasinat a la seva casa amb un cuadre q tenía un dibux de la mort. Nunca es va resoldre el cas, l’única pista era un cuadre d’un rei d’Englaterra amb un cartell q deia “et vaig avisar i no em vas fer cas, per això estas mort”.

Porky

Podia sentir la vida que hi havia al mar i respirar la barreja de la sal marina i la sorra torrada durant tants dies a les platges de tot la costa nord. Vaig veure com el cim de la onada s´ estava apropant, vaig pujar sobre la taula que havia fabricat amb el meu pare i per fi ja estava surfejant la onada més bonica que hi havia fet mai. La sensació de volar sobre la aigua i sentir tot el teu cor com si formessis part de l´oceà i ser lliure del tot. Per una vegada a la meva curta vida era jo, i deixava enrere el personatge que tenia sobre mi.

Walter Palmeras

Era de nit, anava cap a casa pensant en tot el que m´havia explicat el meu amic. No em vaig adonar que algú m´estava seguint. Al girar pel carrer Valldoreix un soroll em va espantar, però només era un pobre gat que buscava alguna cosa per menjar en les escombraries. Capficat un altre cop en els meus pensaments vaig continuar camí cap a casa. Anava avançant pels carrers solitaris sense adonar-me de la figura que anava darrera meu. De sobte em vaig girar i vaig veure com algú venia cap a mi ràpidament. Em vaig quedar petrificat quan hi vaig veure la meva ombra saltant sobre mi tota enfurismada. 

Pseudònim: Troncho

En Joan era robust tenia els cabells daurats i el ulls verds. Ja feia un any que en Joan treballava a les mines del poble per mantenir la família.

-Joan- va dir la Tanith (la dona d’en Joan)  –el menjar és a la teva bossa.

-Moltes gràcies, vaig a treballar- va donar un petó a la seva dona i va marxar cap a la mina.

En Tesseract  (el company d’en Joan) i en Joan van agafar l’ascensor i van baixar al pis menys nou. Quan ja portaven cinc hores treballant en Joan va veure como la biga de darrere d’en Tesseract es trencava. Una pedra en va caure al costat d’en Tesseract i ell i en Joan van sortir corren cap a la sortida. Un altre pedra va caure al peu d’en Tesseract, En Joan li va treure ràpid però les pedres ja estaven molt a prop. Van començar a córrer un altre vegada. Tesseract ja estava a dins l’ascensor quan una paret de roques va tancar la entrada esclafant en Joan. En Joan li havia salvat.

FI

Pseudònim: Antonio_Machado_sobrevalorado_Aitor Tilla

Ahir just quan vaig acabar de pagar tot el menjar que vaig comprar pel dinar familiar que teníem, darrera meu hi havia una senyora d’edat avançada a qui vaig ajudar a ficar tot el que ella comprava a la cinta per pagar-ho, quan de sobte algú per darrera em va empentar ; al girar-me vaig veure que tot el que vaig comprar havia desaparegut i vaig sortir més ràpid que un llamp a fora per intentar enxampar algú amb el que jo havia comprat.

Al tornar a entrar al supermercat desprès de no haver vist res, la senyora gran a qui jo havia ajudat feia uns instants havia desaparegut; va ser doncs quan em vaig adonar  de que estaven conxorxats.

Pseudònim: John Rahm

Havia acabat la seva jornada laboral sense estar-ne satisfet. Se li havia escapat un bon client, un dels millors de tota la seva carrera: Leo Baptistao . Segurament no havia tingut prou arguments per convenci´l, perquè els seus pensaments estaven a un altre lloc: al paradís. Va agafar el cotxe cap a casa encara molt deprimit, i amb un impuls molt enèrgic ple de ràbia va accelerar massa i va tindre un greu accident.

Finalment, ja al Paradís celestial va trobar la part positiva de l’accident: que ja no hauria d´angoixar-se més per aquell treball que li havia robat la vida, però que l´havia guiat fins al seu somni…

                                                                                                                                                                                                                                       PSEUDÒNIM: SGOTOR21     

El meu germà Jaume estava a l’hospital d’urgències molt malalt. Els metges deien que era una malaltia molt estranya i tindrien que fer-li unes proves. Abans de les onze sortí el metge i palrà amb els pares a soles cosa que m’inquietà. Els pares van començar a plorar, vaig anar corrent a preguntar-li al meu pare què estaba passant i els pares em van abraçar, hem van dir que el Jaume s’estaba morint i varem entrar a l´habitació i dessobte…RING RING, sonà el despertador i era tot un somni. Hem vaig aixecar corrents i vaig anar a abraçar al Jaume.

Pseudònim: Jaume

Estic fart, sempre la mateixa historia! Ja no suporto la pastanaga, sempre dient que ella és més important que jo només perquè el seu preu és més alt que el meu i perquè ella ocupa una posició més avançada que la meva a la nevera. Aquesta seria la última vegada que es rigués. Vaig apropar-me amb intenció de empènyer-la, ella es va espantar, però ja era massa tard, vaig agafar impuls però vaig ensopegar i vaig caure des del pis més alt explotant i la pastanaga es va riure de mi per sempre més.

Pseudònim: Antoni Narciser